DÉNIA: UNA RUTA PER LA SEVA HISTORIA, EL SEU PATRIMONI I LA SEUA GENT

Per Josep Antoni Ahuir

A Dénia han arribat al llarg de la història molts pobles que després d´ assentar-se ens han deixat com a regal el caràcter cosmopolita del que avui gaudim.

Primer van ser els fenicis els que ens van portar la tècnica per fer el vi: a l´ Alt de Benimaquia tenim les restes de la factoria de vi més antiga dela Península Ibèrica.

Després van vindre els grecs i els cartaginesos, que junt amb les poblacions autòctones, els ibers, van anar formant el caràcter obert dela Dénia posterior.

Dénia rep el nom del seu passat romà, l´antiga Dianium, populosa ciutat comercial de la qual ens queden algunes restes. Després de l´ època romana, Dénia va ser una important ciutat visigoda, seu de un bisbat, els representants del qual acudeixen al concili toledá del 636.

A l´època islàmica Daniya, que així es deia la ciutat, fou capital d´ una taifa que incloia el territori comprés fins a les Illes Balears.

Ja en el segle XIII, amb la conquesta de Jaume I, la ciutat sofreix els canvis que l´han portada a ser allò que podem gaudir avui en dia.

Una vegada fet el repàs a la història de Dénia començarem  un itinerari per allò més destacat del seu patrimoni arquitectònic i arqueològic.

Una vegada arribem a Dénia, ens situem ala Plaça de la Constitucióo de l´Ajuntament, punt central de la ciutat on trobem l´actual edifici del consistori, el qual fou construit a primeries del segle XVII: es tracta d´un edifici de planta rectangular , de tres altures, sent la baixa porticada, amb un portxe format per sis arcs de mig punt.

A la part dreta de la plaça trobem l´església de Nostra Senyora de l´Assumpció, la qual va ser construida l´any 1756. Aquesta església és un clar exemple de l´arquitectura religiosa valenciana de primeries del segle XVIII, d´estil barroc; té una planta de creu llatina i nau central.

En direcció Oest trobem el carrer Loreto o de les Monges, dit així pel convent de les agustines que hi ha. A prop d´ací, al carrer Cavallers, podem veure el Museu Etnològic, lloc on disfrutar d´un paseig perla Dénia del segle XIX.

El convent de monges agustines dedicat a Nostra Senyora del Loreto i ala Santíssima Sang(patrona de la ciutat), és un lloc de clausura; per eixa raó no es pot visitar, però si es possible admirar la seva església d´estil barroc, encara que reformada al segle XX.

Un cop vist el convent agafem el carrer San Francesc i ens situem a la porta del castell: es tracta d’una porta d’origen àrab, formada per tres arcs de ferradura construïts en pedra.

Una vegada entrem al recinte del castell, estem damunt d’allò que va ser en temps de Jaume II la Vila Vella de Dénia, fundada al segle XIV, per a concentrar tota la població cristiana dintre l´albacar o segon recinte emmurallat del castell. Es tracta d´una vila de nova planta que per raons del terreny no compleix els paràmetres urbanístics de les viles de nova fundació dels segles XIII i XIV. Després de diverses reformes fou enderrocada el 1713, dins el context de les polítiques de reforma de les ciutats que portà a terme la nova administració borbònica, i que convertí el castell en la governació militar del municipi.

Embarcament dels moriscos al port de Dénia. Vicent Mestre,1613. Colecció Bancaixa

Si pugem pel camí dela Vila Vellatrobarem el Baluard, edifici del segle XVIII, i les empremtes dels projectils de les diferents guerres que han assolat Dénia en els últims temps.

Des del baluard a través d´una porta d’arc de ferradura passem a la part més alta del castell on trobem el Palau del Governador, antic palau del segle XIV reformat diverses vegades, l´última  d’elles per part del Marqués de Dénia per allotjar Felip III quan va estar a la ciutat.

Actualment el Palau del Governador allotja el Museu Arqueològic, on podem veure gran part de les troballes arqueològiques fruit del treball dels arqueòlegs en els últims anys.

Baixant pel camí dela Vila Vella podem veurela Torre del Consell, la qual va ser a partir de 1621 seu de l´ajuntament i, posteriorment, en el segle XX seu del primer museu arqueològic de la ciutat.

Una vegada vist el castell, baixem pel carrer Sant Francesc i per l´Avinguda del Cid fins ala Ronda de les Muralles, ací podem veure les restes restaurades del primer recinte emmurallat de la ciutat.

A l´altra banda de l´avinguda es troba l´ Hort de Morant, un solar on es creu que pot estar el fòrum de la ciutat de Dianium i altres restes de l´antiga ciutat romana. Avui en dia no es visitable ja que esta en procés d’excavació.

Després de gaudir del passat romá de la ciutat creuem a l’altra banda de la avinguda i sota la vessant del promontori del castell tendriem el túnel: es tracta d’un refugi antiaeri dela Guerra Civilespanyola, construit el 1937, i excavat en la roca, permetent actualment el pas d´una banda a l’altra de la ciutat.

Ens situem ara a la Plaça del Consell, on estava situat un dels antics teatres de la ciutat, el Principal, lloc on els deniers d’abans podien gaudir d´una bona sessió de sarsuela. Després d’aquests records, caminem pel carrer la Mar fins el col·legi dels Maristes. Fent aquest recorregut passarem pel Magatzem de Morant, magatzem de pansa del segle XIX, on s’arreglava aquest producte per a l’exportació a Anglaterra i altres destinacions.

Al passar el col·legi, a la dreta trobem el carrer Càndida Carbonell on es situa un altre antic magatzem de pansa aquest de la companyia anglesa Cooperative Wholesale Society: és un edifici que albergava l’antic magatzem on es preparava la pansa per a l’exportació. D’aquest edifici sols ens resten les inicials de la companyia al enreixat de tres finestres: C.W.S.

Un cop vist aquest magatzem arribem a la plaça del Convent, on podem veure l´antic convent de Sant Antoni del qual sols ens resta l’església del segle XVIII i una part del claustre.

Creuant el carrer estarem situats al carrer Marqués de Campo, centre neuràlgic i comercial de la ciutat, al costat del qual trobem l’actual Museu del Joguet, situat a l´antiga estació de trén, actualment sala d’exposicions temporals.

Si seguim caminant en direcció Sud, arribem a l’edifici dela Creu Roja. Ací podem veure el port de la ciutat amb l’explanada Cervantes i l’antiga llotja del peix, si ens dirigim en direcció Oest podem observar el barri de Baix la Mar, façana maritima del municipi i lloc on podem disfrutar de la rica gastronomia marinera de la ciutat.

En direcció Nord tindrem l´inici del camí a les Rotes a mà dreta podem veure restes del raval islàmic de la ciutat conegut com el Fortí. També és visitable una xicoteta excavació que ens mostra algunes restes d’urbanisme islámic.

Seguint la carretera arribem a la Marineta Cassiana,  platja de gran reconeixement i lloc de fondeig històricament documentat. Ací s’han trobat restes de diversos vaixells enfonsats i moltes troballes arqueològiques de distinta època.

Continuant pel passeig marítim arribem fins el Cementiri dels Anglesos, lloc on estàn sepultats alguns dels ciutadans anglesos que van venir a comerciar a la ciutat en el segle XIX i que van morir açí.

En direcció Nord podem veure el lloc on va naufragarla Fragata Guadalupe, el 1799, amb 107 victimes que van ser enterrades a la costa, baix d´on és actualment el passeig marítim.

A partir d´aquest punt començarem l´ últim tram de la visita a les Rotes, en el qual podem accedir a la senda que puja ala Torredel Gerro: torre de guaita del segle XVI, aquest tipus de torres van ser molt utilitzades per vigilar la costa dels atacs piràtics en una època de gran conflictivitat.

Pujant fins al lloc on està la torre veurem l´ultima cala de les Rotes ila Reserva Marina del Cap de Sant Antoni. Des d’ací baixarem per una senda senyalitzada fins ala Cova Tallada, es una cova de grans dimensions, dins la qual es recomanable visitar la primera part, on es poden veure les marques d’extraccions de pedra tosca que han modelat la cova al llarg dels segles. Personatges il·lustres com Felip III i el Duc de Lerma l´ han visitada al llarg de la història.

Una vegada vista la cova continuarem amb la nostra ruta per la plana del Cap de Sant Antoni, on podrem disfrutar de  les meravelloses vistes que ens dona el paisatge.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I RECOMANADA PER SABER MES:
AA.VV: Historia dela Marina AltaEd. Prensa Alicantina, S.A i l’IECMA, Alacant, 1999.
Ivars Josep: La ciutat de Denia. Evolució i permanencia del fet urbá. Ed. Confederacion Española de Cajas de Ahorros. Alacant 1992.