La festivitat de la Mare de Déu del Carme.

Per Vicent Martí.

La Mare de Déu del Carme està lligada al món de la mar des de fa ja alguns anys. És una festivitat, que com veurem en aquets article, pràcticament no se celebra a dia d’avui, a la Ciutat de Dénia, exceptuant el cas del meu barri, el I Grup de Mariners, a la Plaça Pere Eiximen d’En Carrós.

Breu aproximació històrica a la Dénia marítima del segle XIX.

Les arrels marineres de la nostra ciutat són molt profundes. La transformació de la Dénia marinera que es produeix a principis del segle XIX, guarda una estreta rel·lació amb el comerç de la pansa. Aquest comerç va permetre passar d’una economia de subsistència i autoconsum a una economia d’exportació. Dénia passà a ser una petita capital, dominada en totes les esferes de poder, per la incipient burgesia comercial.

El canvi econòmic que es produeix és una de les principals causes de l’auge del Raval de la Mar. Passa de posseir menys de 10 cases a principis del segle XVIII, a estendres per la franja costera des del carrer Sant Pere pel nord, al Riatxol pel sud. La riquesa que s’atesora, fa que es plantetge una separació de la resta de la ciutat. Aquest fet es consuma cap a 1837, quan la Diputació Provincial acorda nomenar a com a poble, amb propi ajuntament, al Raval de la Mar, com a Poble Nou de Diana. Pero les gestions polítiques pertinents, no es dugueren a terme, i al 1839 finalitzà aquest procés de segregació, amb la tornada del Raval a la Ciutat de Dénia.

Devoció a la Mare de Déu del Carme.

Aquesta festivitat que se celebra el 16 de juliol, -lligada popularment amb l’aparició de la Mare de Déu a Sant Simó d’Anglaterra al segle XIII- s’inicià a Anglaterra al segle XVI. No arribà a Espanya fins a finals del segle XVII, quan el papa Pau V la reconegué com a festa principal de l’ordre  dels carmelites. L’almirall mallorquí Antoni Barceló n’estengué la celebració entre la marineria que comandava, i la posà com a patrona en l’expedició contra Alger el 1784. El patrocini del Carme ha tendit a substituir al de Sant Elm dels mariners, festa calebrada el 2 de juny, on són frequents les processons marítimes amb la imatge mariana embarcada. Aquest patronatge del Carme sobre la marina fou adoptat també pel govern español el 1901.

La festivitat a la Ciutat de Dénia.

No existeixen gairabé notícies sobre la festivitat del Carme a la ciutat anteriors al segle XX. Mosén Francisco Palau Diego, al seu llibre “El Llobarro”, afirma que el protector de la ciutat al 1796, era Sant Teodor. Aquest Sant va ser votat com a protector al 1734, perquè la ciutat havia rebut en diferents ocasions i necessitats diversos favors d’aquest. En honor a ell, es feia una processor amb la seua imatge, acompanyada per una serie sants que acompanyaven i donaven solemnitat al acte religios. Entre aquets sants solemnes es trova la Mare de Déu del Carme.

Segons l’historiador Javier Calvo al seu llibre “Vida cultural en Dénia durante el S.XIX”, a la primera meitad del segle XIX si que va tenir certa importancia com a santa, bona prova son les nombroses embarcacións de peixca que existien a Dénia amb el nom de Virgen del Carmen.

En canvi, consultant la premsa de l’època al “Heraldo de Dénia”, al progarma de festes de l’any 1904 el dia 16 de juliol, no hi ha cap menció a la festivitat d’aquesta verge.

Durant l’època de govern franquista i d’existència de la Comandància de Marina a la ciutat, se celebrava la seua festivitat per impossició, com a Patrona del mariners. Era un dia de festa, ja que les embarcacións no eixien a la mar, encara que el mariners no engalanaven les barques ni feien processor, com fan amb la Mare de Déu dels Desamparats.

Des de l’aparició de la democràcia, cap al 1975, ja no es considera com a dia festiu, i els mariners tornen a eixir a la mar el dia de la Mare de Déu.

On si se celebrava aquesta festivitat era al Reial Club Nautic de Dénia. Durant molts anys i fins practicament el canvi de segle, es feia una misa on acudien el comandant i les autoritats. Poseien una imatge de la Verge, que es muntava en una barqueta i a manera de processor navegava per l’interior del recinte portuari.

Plafó ceràmic devocional.

Al carrer Pont numero 26, al cos central de l’edifici, entre la segona i la tercera planta, se situa un plafó ceràmic devocional de data molt recient. Aquest es constitueix per un total de setanta manises policromades vidriades, de tipologia quadrangular. Representa en una escala monumental a la mare de Déu del Carme, amb el xiquet en braços. La verge està coronada, i al seu capdamunt apareixen les cares de cinc angelets. A aquesta Mare de Déu se li atribueixen moltes indulgències, pel que és advocada especial en els  últims moments, i per tant molt sovint associada a la seua iconografia, a les ànimes del purgatori, sent comú trobar-la a cementeris o carrers amb el seu nom.

 

La festivitat al I Grup de Mariners.

Com a mariners que són i bons festers, el I Grup de Mariners celebra aquesta festivitat amb molta intensitat. Actualment, el Grup posseix a falta d’una, dues imatge de la Verge.

Les cases, fundades al 1949, estaven agrupades en una plaça de terra on els camins estaven marcats per cinques i arbres.

Des dels anys cinquanta se celebra aquesta festivitat: s’engalanava la Plaça amb xarcies de peixca. Es celebraven rifes i es feia una humil berbena. Tot costejat gràcies, a una petita quota que pagava cada casa, i a la venta de loteria. La petita imatge de la Verge era pasejada per la Plaça i els xiquets disfressats, ballaven les danses.

Aquesta Verge que avui es trova dintre d’una urna de fusta i de vidre, es pasa de casa en casa, perquè com mana la tradició, la Mare de Déu ha de dormir una nit a cada casa del barri, acompanyada d’un ciri. Quan fa fosca la dona que la te a casa la trasllada a la seua veina del costat, per a que dorma una nit. I així tots els dies, successivament.

Però el verdader auge d’aquets festivitat arribà a principi del anys noranta, quan es comprà una nova imatge. Aquesta es portà a beneir a l’esglèsia de Sant Antoni. Aquell dia, -jo era un menudall-, feren una processó amb el banderí del barri pel carrer Marqués de Campo, fins l’esglèsia amb vol de campanes inclós. A l’interior de l’esglesia s’oficià una misa, es beneí la imatge, es designaren padrins del banderí i de la imatge, i després dels formals parlaments, es tornà cap al barri amb gran ambient de festa.

Des d’aquell dia, tots els 16 de juliol, es repeteix la mateixa escena: s’engalana la Plaça, es fa una misa, i una processó per el port fins a la llotja del peix amb la Verge sobre les andes, decorada amb flors. A la misa són convidades les autoritats de la ciutat. Una vegada retorna al barri s’encén una traca i un castellet de focs d’artifici. Es contracta un conjunt de músics que amenitzen l’acte. Al barri acudeixen moltes persones i curiosos que sempre són ben rebudes i obsequiades amb cacaues, tramussos, coca i mistela.

                                       

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Des de l’any 2004, en honor a la Mare de Déu del Carme, es canta una canço festera titolada “Festa Marinera”, escrita pel senyor Norberto Cervera. Aquesta cançó, als seus versos ens diu:

A la Verge del Carme li fan

una festa que és molt gran

una “provesor” vora la mar

per a la Verge venerar.

Sempre, sempre tu tornaràs

a esta festa de la mar

perque tots els mariners

el seu cor et donaran.

En esta festa del Carme

tots junts anem a brindar

tots junts anem a brindar

per tots els homes de la mar.

Per últim, resta convidar-vos a gaudir d’aquesta festa de la gent de la mar, tots els 16 de juliol, al I Grup de Mariners.

Publicat originalment al llibret de la Falla Centro 2011