Una proposta de museïtzació i gestió del jaciment ibèric de l’Alt de Benimaquia, Dénia.

Per Josep Ahuir Domínguez.

El que pretenem en aquest treball és presentar les eines bàsiques d’un projecte de museïtzació i de gestió d’ús d’uns vestigis arqueològics que constitueixen un bé bastant excepcional del Patrimoni de la ciutat de Dénia: les restes d’un poblat ibèric del segle VII a.C.

 L’objectiu és oferir unes idees preliminars d’alló que caldria que foren els fonaments de la museïtzació d’un conjunt d’estructures arqueológiques singulars d’època ibèrica, en l’actualitat integrades dins del Parc natural del Montgó, al terme municipal de la ciutat de Dénia.

  LOCALITZACIÓ DEL JACIMENT

 El jaciment de L’Alt de Benimaquia és localitza al terme municipal de Dénia en el nord de la Província d’Alacant, amb unes coordenades de referència 245804.5053347 i 4300493.56,  sent el fus 31S, a una altitut mitja sobre el nivell del mar de 225 metres. L’assentament del poblat es realitza sobre una plana al nord-oest del Montgó, aprofitant l’orografia natural de la muntanya, tenint una superfície de 650,44 m2.

 

Font: GVsig

 

  LA INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA

El jaciment de l´Alt de Benimaquia ha estat conegut des de principis del segle XX, però fou a meitat de segle quan des de l’Institut Arqueològic Alemany començaren els moviments per a excavar-ho i estudiar-ho.

  Al començament dels anys 60, el jaciment va ser objecte d’una campanya d’excavacions a càrrec de H. Schubart, que publicà ràpidament els resultats, destacant el caràcter defensiu del conjunt i donant-li una cronologia compresa entre els segles VI i IV a.C. Posteriorment, al llarg dels anys 70 es va produir un canvi en la valoració del paper fenici en la formació del món ibèric, la qual cosa permetia la gradual identificació d’una sèrie de materials ceràmics que passaven desapercebuts en els contextos indígenes. La revisió dels materials trobats en 1961 revelà una proporció significativa de materials de filiació fenícia, que situava l’Alt de Benimaquia entre els escassos assentaments del País Valencià amb testimonis d’una cultura ibèrica incipient.

 D’altra banda, el marcat caràcter arcaïtzant dels materials, entre els què no hi havia importacions gregues, permetia descartar la perduració de l’ocupació fins al s. IV a.C., donant més interés si és possible a les estructures defensives visibles.

En 1989 es plantejà per part d’un equip d’investigació de la Universitat de València, encapçalat pel Dr.Carlos Gómez Bellard, la represa de les excavacions amb l’objectiu principal de descobrir una àrea extensa del poblat, com a complement als sondejos estratigràfics efectuats per H. Schubart, possibilitant l’estudi material del món indígena en procés de canvi.

Al llarg de les quatre campanyes d’excavació es descobrí una superfície d’uns 570 m2, fonamentalment en el bancal superior. Al mateix temps, es realitzaren dos sondejos en els bancals inferiors que confirmaren que els treballs agrícoles d’abancalament havien suposat la destrucció dels estrats arqueològics més enllà del nivell superior mencionat.

En aquest sentit, l’excavació de la zona habitada pot donar-se per conclosa. No és el cas de la muralla, on resta pendent llurs excavació i estudi constructiu i evolutiu, ja que s’aprecien tres fases, de les quals almenys dues correspondrien al moment de l’ús del jaciment en època ibèrica. Només el sondeig realitzat per Schubart en la torre II va poder confirmar que el sòcol que mostren algunes de les torres correspon al moment inicial de la construcció, i no a un reforç posterior.

En l’interior del recinte s’hi han trobat setze departaments (la majoria dels quals conserva intacte tot el seu perímetre) en els què predomina l’obra de terra, tant en la construcció dels murs com en les estructures internes. En dues d’elles cal destacar la troballa de quatre basses, interpretades com a trulls, que converteixen l’Alt de Benimaquia en el jaciment més antic de la Península Ibèrica on s’haja documentat la producció de vi. La presència d’aquests trulls, associats a la troballa d’abundants mostres de llavors de vitis vinífera i d’àmfores tipus R-1, ens parlen d’una estreta relació entre la colonització fenícia i la introducció de la viticultura en el medi indígena.

Açò ens obri nombroses perspectives cap a investigacions futures, car d’una banda, comença a dibuixar-se de forma més clara el paper representat per l’Eivissa arcaica en els processos d’iberització, mentre que, des d’una perspectiva interna, tot indica que el procés de canvi és activat per les elits locals, el prestigi de les quals es reforça, al temps que llur poder econòmic s’incrementa per mitjà del control del vi, un producte que des d’un poc més d’un segle venia essent objecte principal d’intercanvis.

 L’Alt de Benimaquia és un exemple clar del fenòmen orientalitzant. Llurs estructures defensives constitueixen el reflex d’una aristocràcia indígena incipient, en contacte amb elements colonials, l’existència dels quals era indispensable per a iniciar una activitat vitivinícola. El pes de la funció ideològica del vi apareix com un potent motiu de la voluntat d’exercir un control sobre la seva producció i consum, al mateix temps que activa el dinamisme indígena per l’assimilació i adopció d’algunes de les noves tecnologies -com la ceràmica a torn- que configuraran la cultura ibèrica.

 Les excavacions han revelat un únic horitzó cultural en una seqüència de dues fases d’ocupació perfectament definides estratigráficament.

        OBJECTIUS DE LA PROPOSTA D´INTERVENCIÓ:

 Tenint en compte tot allò aportat per les investigacions, els objectius que regiran la nostra proposta d’intervenció  seran els de portar a terme una consolidació i restauració del jaciment que estigui perfectament integrada dintre del Parc Natural del Montgó, transformant-se en un element més que augmenti el seu ja de per si  alt valor cultural i paisatgístic.

Aquest projecte de posada en valor té com a finalitat principal protegir el jaciment arqueològic de la degradació a la qual es veu exposat, ja que després de més de dos mil·lennis d’estar protegit per un estrat de terra, aquest ha estat retirat, amb la qual cosa l’efecte dels fenòmens erosius és inevitable. En el mateix sentit, és necessària la senyalització correcta del jaciment perquè es pugui protegir segons marca la legislació vigent enfront de l’urbanisme desaforat que hem tingut en els últims anys.

Després de diverses campanyes d’excavació i estudi, tenim una sèrie de resultats sobre les característiques del jaciment (trulls, sistema defensiu…), els quals es troben molt deteriorats. Per això,  abans de donar-los a conèixer al gran públic i que puguin ser visitables, és necessari un projecte de consolidació i restauració.

En resum, restauració, integració, protecció i didàctica han de ser els objectius als quals tendeixi el present projecte d’intervenció en el jaciment ibèric de l’Alt de Benimaquia.

  CRITERIS DE POSADA EN VALOR:

 Els criteris que  van a seguir-se en el projecte seran els següents: el primer apartat que anem a tractar dintre del projecte és el de la integració dels nous elements.

El criteri a seguir és el de respectar visualment el paisatge del parc natural, utilitzant en la mesura del possible tot alló que avui conforma el jaciment. Això implica que els materials a emprar han d’ésser d’una textura i coloració que es mimetitzi perfectament amb tot l’indret i el seu entorn, evitant tot allò que pugui resultar agressiu visualment. El mateix caldria dir de les estructures i elements nous que sorgeixin com a conseqüència dels treballs (senyalització, construccions, etc.).

 A banda d’açò, la intervenció ha de tractar de limitar la infraestructura necessària per a portar a terme, tractant que ni el transport de materials ni l’execució del projecte suposin la realització d’obres que modifiquin l’aspecte del vessant. Tot el projecte, a més, haurà de contar amb l’aprovació de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó, com a organisme col·laborador i assessor de la seva gestió i de la Conselleria de Medi Ambient gestor dels Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana.

 La protecció haurà de tenir en compte, en primer lloc, la necessària reversibilitat, car cal treballar amb la convicció que aquesta actuació no és sinó una fase més dintre de la ja llarga vida de l’assentament i que en el futur serà possible que altres criteris o mitjans permetin una nova intervenció que pugui complir els objectius aquí exposats.

 Dintre de tots els elements a protegir, cal destacar tota l’obra de terra (atovons), la conservació de la qual ha de garantir-se al màxim, evitant l’acció de tots aquells fenòmens erosius, que suposaria la seva destrucció a curt termini. Cal tenir en compte que totes aquestes construccions realitzades en terra estaven protegides originalment, bé mitjançant una coberta, bé mitjançant un revestiment d’argila i / o calç, sense comptar amb què eren objecte de contínues reparacions i refaccions donat el baix cost de la matèria primera i el senzill del manteniment. Això es tradueix en què en tractar de mantenir-les fora de l’ambient en què foren concebudes exigeix solucions complexes que fins al moment el món de la restauració no ha resolt satisfactòriament

 La protecció de la cara superior d’aquestes estructures per evitar la pluja ha de ser el criteri fonamental en tractar aquest problema. Finalment, ambdós objectius, indubtablement restrictius, han de combinar-se amb el vessant didàctic. Que els dos primers tinguin preferència sobre aquests no significa que es deixi de banda.

El coneixement del valor del jaciment serà la seva millor garantia de conservació ja que acreixerà en interès d’institucions i particulars per al seu manteniment i protecció. El primer criteri serà el d’assolir una lectura de les estructures a la vista. Haurà d’evitar-s’hi un excés d’informació, que només els especialistes qualificats poden entendre, en favor de la senzillesa. El visitant ha d’haver comprès, en acabar la visita, la importància de la fortificació en el món antic i de la significació de la producció de vi en èpoques tan arcaiques, i a més a més, que està davant d’un dels exponents de la formació de la cultura ibèrica.

Cartells, volums i estructures haurien de regir-se per aquest criteri que, naturalment, haurà d’emmotllar-se a les limitacions abans exposades. Per altra banda, un jaciment no és aïllable del seu entorn, per la qual cosa, el criteri anterior ha de ser també assumit pel visitant. L’accés no ha de dissimular el caràcter de fortificació en altura que tenia el jaciment, per la qual cosa, que aquest sigui accessible no ha de significar que no costi esforç algun. Per tant, es tractarà de modernitzar-lo el menys possible.

 

 PROPOSTA DE POSADA EN VALOR

 I. Accés, delimitació i senyalització del jaciment:

 · Creació d’ un circuit de passarel·les de fusta, amb un ample de 80 cm, que el  rodejarà  per la part de la muralla, i  que el travessarà pel centre, col·locant els panells explicatius en llocs estratègics per a la seva comprensió.

 · Delimitació i tancament del jaciment mitjançant la col·locació d’un sòcol de pedra amb piteres damunt.

 · Senyalització amb cartells.

II. Consolidació i restauració del jaciment:

· Neteja i excavació prèvia de la zona de la muralla.

 · Consolidació i restauració del llenç de muralla i de les torres.

 · Neteja de l’interior del jaciment.

 · Consolidació de l’hàbitat (els trulls, les vivendes, etc…).

III. Creació d’un centre d’interpretació (anexe). Projecte de comunicació, recursos i continguts: 

·  Cinc blocs temàtics:

·  L’entorn natural  del jacimient: el parc natural del Montgó.

·  La flora i la fauna del jaciment.

·  L’estat de la investigació sobre el jaciment.

·  El recinte fortificat i l’urbanisme.

·  L’elaboració del vi.

· Plafons:

 – Nombre de plafons: 5

 – Cada unitat gaudeix d’un espai d’un metre d’amplada i 2,10 metres d’alçada.

 –  Els plafons estaràn composats per il·lustracions i text.

 · Altres recursos visuals:

 – Materials arqueològics trobats al jaciment.

 – Maqueta amb la reconstrucció ideal del jaciment

 – Audiovisual sobre el jaciment.

 – Ruta pel jaciment

Font: Google Maps

  CONCLUSIONS

 En conclusió, els objectius que volem assolir amb aquest treball són els següents:

          a) en primer lloc, salvar el jaciment del seu enemic més feroç: el pas del temps, que desgasta les estructures de tova, erosiona les muralles i fa que les restes desapareguen per a sempre.

             b) en segon lloc, el que pretenem és que tothom puga visitar el jaciment i el seu entorn en les millors condicions possibles, resultant la vista amena i enriquidora.

        c) un cop aconseguit açò, es pretén oferir un altre motiu per visitar la ciutat de Dénia, car considerem que la posada en valor i difusió del jaciment pot ser un actiu a favor del turisme cultural de la ciutat i contribuir a que no solament es base en el turisme tradicional de sol i platja.

 En resum, restauració, integració, protecció i didàctica han de ser els objectius als què ha de tendir el present projecte d’intervenció en el jaciment ibèric de l’Alt de Benimaquia

 BIBLIOGRAFIA.

COSTA, P. (1992): Aportació a l’estudi de la distribució espacial del poblament ibéric a La Marina Alta. III Congrés d’Estudis de La Marina Alta, 1990, Alacant, 119-127.

 COSTA, P. y CASTELLO, J.C. (1999): La Cultura Ibérica: poblamiento y hábitat. Historia de La Marina Alta, Alicante, 97-108.

DIES CUSI ENRIQUE. La producción de vino más antigua de la Península Ibérica, Gran enciclopedia de la comunidad Valenciana, tomo I, 2008

 DIES E;GOMEZ BELLART C; GUERIN P.: “El sistema defensivo de L´Alt de Benimaquia (Denia)”, en Fortificaciones  y Castillos de Alicante, Alicante 1991, p. 13-24.

 DIETLER, M “Driven by drink: the role of drinking in the political economy and the case of early Iron Age France” Journal of anthopological Arqueology 9. Londres,  1990

 GISBERT SANTONJA, J.A. (1991): El poblamiento antiguo del Montgó. En Parque Natural del Montgó. Estudio Multidisciplinar. Valencia.

 GOMEZ BELLARD et al. Los lagares de l’Alt de Benimaquia (Dènia) en los inicios del vino ibérico; en Arqueología del vino; los orígenes del vino en Occidente. Jerez de la Frontera, 1995, p.241-270.-

GOMEZ BELLARD ET AL. El vino en los inicios de la cultura ibérica. Nuevas excavaciones en el Alt de Benimaquia, Denia. Revista de Arqueología (Madrid), 142, 16-27, 1993

PÉREZ JUEZ, A., 2006: Gestión del Patrimonio Arqueológico. El yacimiento como recurso turístico.


[1] Agrair als companys  Miquel Sanchez l´ajuda prestada amb el retoc de les imatges i a Josep Andrés la correcció lingüística del article.

Aparegut originalment a la revista “Aguaits”, número 29, 2010.