El Castell de Dénia com a plató cinematogràfic.

Per Vicent Martí i Jaume Sau.

El mar encierra el misterio de la creación, toda la vida empezó en el mar, lo dicen los sabios.”

                                                                                                                     Robert Blood

L’elecció de Dénia com a plató cinematogràfic, ara fa més de cinquanta anys, va suposar una espenta econòmica per a un poble que, com tota Espanya, encara patia les conseqüències d’un conflicte acabat 20 anys abans. Els seixanta serien, amb l’arribada dels tecnòcrates als llocs de poder, els anys de l’obertura cap a l’exterior i durant  aquesta època rodar pel·lícules ací era econòmicament molt rentable.

Gràcies als acords Hispanoamericans de 1953, el Règim de Franco passà del aïllament internacional a la integració parcial. El cabdill, firmà els acords de ajuda militar y econòmica. Així  la dictadura aconseguia el reconeixement polític internacional gràcies a la diplomàcia nord-americana. En política exterior, Fernando Maria Castiella, ministre d’assumptes exteriors, donà les primeres passes per incorporar Espanya a Europa.

A partir de 1957, dominà la tecnocràcia en la política nacional, front al retrocés de la Falange, gràcies a dos catòlics d’ Opus Dei, que apareixerien en el Govern Franquista: Navarro Rubio a la cartera de Finances, i Alberto Ullastres a la de comerç. Formaven part d’un grup neoliberal conservador, que tenia una filosofia econòmica sustentada en la fe en la empresa privada i en els mecanismes de mercat.  Aquests polítics comencen a liberalitzar l’economia nacional, per intentar captar inversions estrangeres que sufocaren l’esgotada economia nacional, i a més a més volien frenar la inflació que  provocava la vaga dels treballadors i els estudiants. Tota la bateria de mesures, que portaren a terme milloraren la situació interna i obriren el país a la inversió estrangera.

En aquest context històric, s’emmarca l’inici de Dénia com a plató cinematogràfic internacional.

Samuel Bronston, productor nord-americà famós per les seues superproduccions a Espanya (55 dies en Pekin, EL Cid) va ser el pioner en apreciar els beneficis que rodar ací podien comportar-li.

De fet, la seua primera superproducció en espanya la va rodar a Dénia. Començava  una relació de Dénia amb el cine que perdura fins a hui en dia.

John Cabrera era l’encarregat de localitzar exteriors per a la filmació. A bord de una avioneta va sobrevolar el litoral alacantí. Al contemplar des de l’aire el poble natal dels seus pares es dona compte que era el lloc ideal per rodar els exteriors del film que Bronston preparava: John Paul Jones (1959). Port , barri mariner i Castell foren la triada que él va convèncer.

La utilització que s’ha fet del castell en el cine es pot centrar en dues pel·lícules: John Paul Jones(1959) i El Hijo del Capitan Blood (1961).

John Paul Jones narra la història del per a molts, fundador de la marina nord-americana, un heroi de la Guerra d’Independència.

El Castell és utilitzat ací de manera molt puntual. En concret apareix en una escena en la que els protagonistes avancen pel pas de ronda que comunica la Punta del Diamant amb el Baluard. Podem apreciar a banda del Baluard pròpiament dit , part del mur de l’alcassaba i del portal d’accés. Aquest camí empedrat es un  camí de cudols originari del segle XIV. Un vial urbà que servia de comunicació entre la Vila Vella i la part superior del Castell on es troba el Palau.

També apareix el portal d’accés a l’interior del Baluard, una estructura llindada amb rajoles de fang  i amb brancals de carreus.

Al fons, el mur de l’alcassaba: la bateria occidental. Una estructura defensiva, sòlidament construïda amb carreus i maçoneria rematada amb troneres on podem apreciar impactes de canonades originàries de la guerra de successió a la corona hispànica. Alguns danys estan reparats amb pegats de rajoles de fang.

En El Hijo del capitán Blood al contrari , el castell és utilitzat de manera més rellevant dins la trama.

Es desenvolupa a Port Royal i Tortuga, totes dues son la Dénia dels seixanta. La trama té lloc al barri de Baix la Mar, quan els personatges no estan embarcats. Podríem resumir el film com una historia d’amor amb final feliç entre el jove Robert, fill del capità Blood i la senyoreta McBride, influenciats pel conflicte bèl·lic entre mariners i pirates, abordatges, escabussons, i xocs d’espasa amb el component de l’enfrontament racial entre colons i esclaus negres.

El jove Blood , després de fer-se amb dos vaixells piràtics, torna a Port Royal (Dénia de nou) per combatre el governador. El governador intentarà  defendre el port des de la torre de la mar, ni mes ni menys que el Castell De Dénia. Els vaixells disparen al Castell, on es disposa la defensa del governador per contrarestar l’atac. També és cert, que les imatges originals del Castell es combinen amb altres decorats i amb alguna maqueta . El bombardeig encarnissat continua, i les bombes de Blood destrossen part de l’arquitectura del Castell (en este cas, els decorats).

La imatge del Castell és prou diferent a l’actual, sense pins, on es veu tot el promontori abancalat. Per on accedeixen a la fortalesa? Els deixebles de Peter Blood desembarquen al port i intenten accedir a l’alcassaba. Hi ha un plànol ràpid, però de passada es divisa una vessant calcària plantada d’arbres, i  al fons , la Torre Nord, al llenç de la murada septentrional. Ens situa al final del actual carrer Santíssima Trinitat, on avui hi ha una zona enjardinada. La Torre Nord, com el seu nom indica, fortifica el recinte al nord del Castell. La planta de la Torre té una part que sobreïx de forma semicircular i sembla a simple vista, una construcció consistent. En quin tipus de fàbrica està realitzada? Doncs, en maçoneria, en filades horitzontals de blocs, ben tallats , de pedra arenosa local, units amb morter de calç. Està coronada per canoneres i per una motlura horitzontal, similar a la del Baluard Occidental o a la de la Punta del Diamant.

Durant l’assetjament, els atacants llancen cordes per  pujar la murada del castell i vegem fugaçment una part de la Bateria de la Mar i . La Bateria és una estructura  fortificada del segle XVII situada a l’avinguda Ronda de les Muralles. S’observa la construcció amb maçoneria i carreus reutilitzats units amb morter de calç, així com l’estructura lleugerament atalussada.  Durant un segon s’aprecia la canonera típicament renaixentista.

La pel·lícula arriba al colofó final amb un terratrèmol, acompanyat d’una gran tempestat -que aquells dies assolava Dénia- just després d’aconseguir conquerir la fortalesa del governador, que destrueix Port Royal.

Hi ha un altra pel·lícula en la que el Castell apareix de forma molt puntual. Cervantes (1966). La pel·lícula  tracta de manera dramatitzada la vida del famós escriptor espanyol des de que es anomenat secretari d’un cardenal, passant per la batalla de Lepanto i el captiveri a Argel fins el seu alliberament. El personatge que interpreta Paco Rabal està pres a Alger i el veiem fer feines forçoses al interior del Castell, vora la murada nord. Es distingeixen perfectament les canoneres del Castell i la mar al fons.

 

Aparegut originalment en el llibret de la Falla Saladar 2012