400 anys de la concessió del Títol de Ciutat a Dénia

Des de el nostre blog volem fer la nostra petita aportació a la celebració dels 400 anys de la concessió del Títol de Ciutat a Dénia. Vos deixem aquest fullet realitzat per Vicent Martí la Peña per a les falles de 2012 al  Primer Grup dels Mariners.

Títol de Ciutat concedit a Dénia el 1612 per Felip III. Arxiu Municipal de Dénia.

El dia 4 d’abril de 1612, la fins aleshores Vila de Dénia, rebé de mans de Rei d’Espanya Felip III, el títol de Ciutat que avui encara ostenta.

Aquest títol, fou la culminació de l’esplendor que Dénia va viure en aquells anys. Però, no fou l’atzar el que determinà que Dénia havia de rebre el títol de Ciutat, sinó una sèrie de fets que feren que la Vila s’aproximara més que mai a la Cort Reial.
Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, serà un personatge que no coneixereu. Però si us dic que és el cinquè Marqués de Dénia, tal vegada sí. Aquest personatge a finals del regnat de Felip II, començà a aproximar-se a la Cort. Amb Felip III, fou anomenat Duc de Lerma i passà a ser el vàlid del rei (com un president del govern). Molt s’ha escrit sobre aquest personatge, destacant que fou un home molt poderós.
Introduí importants reformes constructives al nostre Castell, a l’estil del Renaixement castellà de principis de segle XVII: l’escala monumental d’accés al Palau i la galeria est. Aconseguí que el rei vinguera a Dénia fins a tres vegades en només 5 anys, entre 1599 i 1604.
Al febrer de 1599, amb motiu de l’enllaç entre el rei i Margarita d’Àustria ja estigueren a la nostra Ciutat. Al mes de juliol i agost d’aquest mateix any, els reis d’Espanya tornaren per gaudir de l’estiu. La residència del Marqués al Palau que hi havia al Castell, fou el deu particular hotel. Durant aquests dos mesos, es dedicaren a gaudir del bon menjar, de la cacera al Montgó, de la pesca a les Rotes, i dels plaers del Mediterrani: passejades amb barca a la Cova Tallada, naumàquies (representacions a manera de petit teatret amb vaixells), etc. No tornà el rei a Dénia fins 1604, amb motiu de la fundació del Convent de la Nostra Senyora del Loreto, de les mares agustines descalces.
Per entrar i eixir de la ciutat murada, el rei utilitzà la Porta de la Mar. Era una porta amb un arc de mig punt, que es trobava al final de l’actual carrer la Mar, adossada a l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció. Llàstima que aquesta porta fora enderrocada a la segona mitat del segle XIX junt a la resta de muralles, quan es va fer necessari per al creixement de Dénia, eixamplar la Ciutat.
Però la importància de Dénia no acabà amb aquesta última visita reial. Un dels moments més importants de la Història d’Espanya te com a epicentre la nostra ciutat i en concret el seu port. Estem parlant de l’expulsió dels moriscos de 1609.
Després de la conquesta cristiana al 1244, aconseguida pel noble Pere Eximent d’En Carròs -que dóna nom a la nostra plaça-, la majoria dels musulmans del Regne de València, continuaren assentats al nostre territori. A poc a poc conforme anà repoblant-se el territori amb població cristiana, aquestos musulmans foren expulsats de les terres costaneres i concentrats a les valls interiors de la comarca. Aquesta gent de les valls interiors anomenats moriscos, es la que finalment acabarà sent expulsada, suposant un gran calvari per aquestes famílies.
El port fou anomenat principal punt d’embarcament i base de les galeres, per concentrar els moriscos que havien d’abandonar les seues possessions i embarcar-se cap al nord d’Àfrica. Els últims estudis parlen de més de 40.000 expulsats a través del nostre port. El quadre de la col•lecció Bancaixa “Embarcament dels moriscos al port de Dénia” ens congela la imatge de l’embarcament. Es l’únic testimoni gràfic que ens queda del moment i ens descobreix com era la Ciutat.

Expusió dels moriscos des de el port de Dénia. Jaume Mestre,1612. Coleccio Bancaixa

A partir de l’èxit de l’expulsió dels moriscos, Dénia ja havia guanyat el favor del rei i per tant, Felip III, correspongué a Dénia amb la concessió del títol de Ciutat.