EL CARRER SANT JOSEP

Per Vicent Martí.

El carrer Sant Josep està enclavat a la zona sud del centre urbà de la nostra ciutat. Menys el primer tram (entre c/ La Via i Quevedo), la resta estava insertada a l’interior de la medina medieval andalusina -segles XI-XIII- on es poden documentar mitjançant l’excavació arqueològica restes del seu urbanisme i arquitectura.

A la imatge podem trovar en roig el c/ Sant Josep amb la seua longitud. Al quadre taronja les sues coordenades. Font: Sigpac (Sistema d’informació geogràfica de parcel•les agricoles). WEB: sigpac.mapa.es/fega/visor.

Pareix que durant la resta de l’època medieval i la moderna es un carrer poc rellevant a la ciutat. Però serà al segle XIX, quan aquest carrer comence a aparèixer als padrons de població. Cap a meitat de segle XIX els carrers dels Cavallers, Sant Josep, Loreto i Major, esdevenen el centre neuràlgic de la ciutat, ja que aquestos carrers son empedrats i es mantenen nets.

Al segle XX, continua apareixent als padrons de població. Al padró de 1910, on es divideix la població en quatre seccions, aquest carrer apareix a la Secció quarta “Mercado y Cuartel Suroeste”. Pel nostre interès, en aquest cens destaca que hi ha un gran nombre de sirvents censats als carrers al voltant dels quatre cantons, carrers principals on vivia la majoria de la població. Crida l’atenció que al c/ Bonaire, estaven afincats els sirvents del habitants del c/ Sant Josep. Per tant s’havia convertit en un carrer molt important on destacarien els nombrosos comerciants que regentaven els seus negocis aquest carrer.

Dia de prendre la Primera Comunió. Dècada dels 60. Font: Antonia Far

Fins ací arriba la meua introducció. Ara explicaré part de les records de dues persones que han tingut amb mi una col·laboració imprescindible per desenvolupar aquest article. Ells són Sebastià Garcia i Antonia Far. Des de ben menuts s’han criat en aquest carrer i en aquesta zona deniera, i gràcies a aquesta tasca han recordat petits pesatges de la seua infantessa, que ja creien oblidats. Gràcies als dos i sobretot a Antonia per facilitar-me seua la memòria gràfica.

Familia d’Antonia Far a la Porta de casa. Dècada dels 60. Font: Antonia Far.

–          Començarem per l’acera oest i ascendirem de sud a nord del carrer.

Al cantó oest amb el c/ “de les xiques”, hi havia un petit establiment que es dedicava a la venda d’ous. Un poc més amunt, al cantó oest amb el c/ Colom, es trobava “Casa Margarita” un taberna tradicional (després Bar Toi), on Antonia acudia -una vegada el dinar estava a taula i per acompanyar-lo-, a comprar aigua-cels, que es servia a través d’un serpentí gelat que desembocava en un sifó. Continuant per la façana oest del carrer en l’actualitat trobem la cabila de la Filà de Moros Almoràvits, una de les fundadores de la festivitat a Dénia. Un poc més amunt i durant la segona meitat del segle XX, vivien els mestres del Pòsit y també el Pare Oltra (encarregat de l’ermita del Pare Pere). Després es va crear una fusteria en aquesta zona. A la cantonada amb el c/ Les Portelles exercia la seua professió “Paco el practicant”, l’únic que existia a Dénia, on la gent feia cua per punxar-se. Entre el c/ Les Portelles i el c/ Pare Pere hi ha la casa de Pepe Esquerdo, que com me conta Sebastià, era un Procurador dels Tribunals, germà del propietari de l’impremta Esquerdo al c/ Campos. On hui es troba l’ONCE, es trobava la “Casa del Magistrat”, que era una de les persones més riques de la ciutat. Quan es va morir va deixar el edifici i el seu patí interior que era immens, “en beneficio para el bien de su alma”. Va estar molts anys sense saber que fer amb els bens perquè hi havia diverses interpretacions de la frase. Farà uns 30  any  l’Ajuntament ho va vendre per construir una edificació que avui encara es conserva. Pareix ser que part del patí que albergava un bosc al interior encara es conserva i que hi havia un pou on el Pare Antonio un dia va caure i va ser fins i tot hospitalitzat pel danys causats per la caiguda. A un cantó amb el c/Major hi havia una fruiteria i a l’altre una casa senyorial (era la llar del jubilat).

La gent del carrer posant per a la foto. Dècada dels 60. Font: Antonia Far.

–          Continuem a l’altra acera també de sud a nord.

Enfront del l’entrada al c/ Les Portelles, hi havia un magatzem de materials de construcció on la gent amb carros comprava calç, i a la cantonada amb el c/ Pare Pere, una drogueria. L’altre cantó del c/ Pare Pere hi havia una tendeta d’ultramarins, de “Joaquin el Beato i Teresita”.  A continuació estava la “casa dels frares o dels retors”, i fent cantó amb el carreró de Morand, la “casa del Churro”, o d’Alfonso Moliner. Entre Morand i Cavallers, es trobava “Casa Lucie”, una petita tendeta on podies comprar pipes, tebeos o cromos. La zona entre Cavallers i Loreto eren vivendes que els propietaris també utilitzaven per arrendar-les (hi havia part del internat de l’escola de les monges del c/ Loreto).

Xiquetes jugant a la porta de casa. Dècada dels 50. Font: Antonia Far.

Espere que ens disculpeu si hi ha alguna errada, ja que la memòria a vegades ens juga males passades.

Aquest article va apareixer al llibret de la Falla Centro 2012 dedicat als carrers de Dénia.