L’emigració dels valencians d’ahir: un tema d’actualitat.

Per Josep Antoni Ahuir.

En aquestos temps d’incerteses que vivim, mirar al nostre passat més recent ens pot ajudar a preparar-nos per a viure el nostre present i el nostre futur.
Si preguntem als nostres joves, que pensarien si els diguem que fa algun temps hi havien valencians, farts de misèria, navegant a bord d’una pastera amb rumb a la promesa d’Àfrica no ens creurien, la nostra generació, la de la “democràcia”, hem crescut al “estat del benestar”, però els nostres pares, avis i besavis, ho van tindre molt més complicat.
Amb aquesta ressenya volem presentar als nostres lectors 3 novetats dins d´aquesta investigació, son dos llibre i un documental que segur que ens ajuden a comprendre millor aquest fenomen que avui en dia estem vivint amb les noves generacions de valencians, que tenen que emigrar a altres països d´Europa o Amèrica per poder guanyar-se la vida.
Antoni Bolufer i Gabriel Gilabert Marquès recuperen en «Anar a Orà» la història de molts veïns de la Marina Alta que, amb un equipatge de dues mudes, una mica de conserves, tabac i una màrfega, que omple de palla es convertiria en el seu llit itinerant, embarcaven en el vapor amb destinació Algèria.
L’emigració a Àfrica comença a la fi del segle XIX. La crisi en la indústria del raïm passa i la fam incitaven a molts homes a deixar la seua llar a la recerca de treball. El viatge a Algèria, zona sota ocupació francesa, era curt (en menys d’un dia es cobria el trajecte), més barat que anar a qualsevol província espanyola i els sous, alts i cobrats en francs, es revaloritzaven encara més al canvi amb la pesseta.
El flux migratori es va perllongar des de 1880 fins que va esclatar la Guerra Civil.
Aquest treball va ser presentat fa uns mesos a Teulada dins dels acte del col•lectiu Sortits de Res.

“Anar a Orà”. Ed. Bullent

Però a Àfrica no era l´únic lloc que els nostres avantpassats buscaven una vida millor, el treball de Teresa Morell en el llibre de recent publicació “Valencians a Nova York, el cas de la Marina Alta (1912 – 1920)”, és un bon exemple.
Aquesta és la història dels emigrants de la Marina Alta a Nova York a primeries del s. XX, un fenomen migratori de magnitud impressionant del qual s’ha parlat molt però, fins ara, poc investigat i no gens tractat des d’una perspectiva comarcal.
Aquest llibre va ser guardonat amb el premi 25 d´abril, Vila de Benissa i coeditat per l´Institut d´Estudis comarcals de la Marina Alta (IECMA).

La ultima novetat que volem presentar en aquesta ressenya, es el documental d´Info TV, “Algèria, el meu país”
El documental és un treball sobre la història i la memòria dels emigrants valencians, a Orà i Alger i es basa en el testimoni de 30 persones que van nàixer o van viure a Algèria, la majoria fins al 1962, any en el que tenen que abandonar forçadament el país i tornar als seus llocs d’origen, el motiu, la independència d´Argelia.
Aquest documental s´insereix en els actes commemoratius d´aquells fets on els valencians d´Alger van deixar arrere la seua vida i els seus records.
Algèria, el meu país, s’estrenarà a la Casa de Cultura de Dénia el 21 de juny, amb la presència en les primeres files dels valencians d’Algèria que protagonitzen el treball.