Problemàtica actual sobre la possible existència d’Hemeroskopeion a Dénia.

Per Vicent Martí La Peña

Des de fa molts anys que en la ciutat de Dénia es comenta que abans de l’arribada dels romans, en estes terres hi havia un assentament de colons hel·lens, que van alçar un temple en honor a la deessa Diana i que d’ací deriva el nom de la Dianium romana posterior.

Cada vegada que es realitza una excavació arqueològica al subsòl, els  deniers comenten la possibilitat de que apareguen d’una vegada les restes d’eixe temple dedicat a Diana, encara que eixa excavació es realitze en la zona sud de la ciutat, on es va assentar la civilització medieval islàmica.

L’assimilació de l’Artemisa grega per la civilització romana donant com a resultat la Deessa Diana, és obviat per gran part de la seua població actual.

La problemàtica de situar la ciutat grega d’Hemeroskopeion en un mapa, no és recent. Els clàssics ja la citen en els seus escrits. Segons el geògraf grec Estrabó a la seua obra Geografia de finals del segle I abans de crist, eren grecs que venien de Massalia (Marsella), ciutat que tenia una gran tradició en l’art de la peixca de tonyines en almadrava.

Mapa del Mon segons Estrabó

Per la pràctica arqueològica només Empúries (Girona), es poden considerar  com una verdadera colònia de pobladors hel·lens. La resta de colònies no han deixat vestigis arqueològics significatius.

Les excavacions realitzades en els passats anys de bonança econòmica, deixen un paisatge encoratjador per a la configuració de la ciutat romana al nord  i de la islàmica al sud, del promontori del Castell de Dénia. Però al seu torn, retraten un paisatge estèril per a referendar les diferents teories que han sorgit entorn de la fundació d’Hemeroskopeion.

Per tant, res hi ha o res queda de moment, d’aquella població que possiblement va arribar a les nostres costes i es va poder assentar ací. A pesar d’això, diversos investigadors s’han centrat a analitzar les fonts tradicionals i teoritzar sobre el seu significat.

A continuació, faré una breu exposició de les dos grans teories existents, sobre l’assentament d’Hemeroskopeion, per antiguitat d’aparició, i com han sigut desenvolupades pels seus autors:

1a) María José Pena, de l’ Universitat Autònoma de Barcelona, afirma que tots els topònims de colònies gregues a què fan referència les fonts clàssiques, exceptuant Empúries, no són “realitats gregues”. Per tant no són ni assentaments, ni factories o quelcom semblant.

Esta autora aposta per que són, o bé noms d’ancoratges, o bé punts de referència en la navegació de cabotatge, duta a terme per estos colons en el Mar Mediterrani.  Per tant eren escales d’aigualida per a la navegació, i no una colònia. Servia als navegants com a nom descriptiu de les circumstàncies navals i dels accidents topogràfics (Montgó), relacionats amb la mar i el comerç. Esta era la hipòtesi més acceptada.

Mapa d’Europa segons Estrabó

2a) Oposant-se frontalment a esta hipòtesi, va sorgir de la mà del professor Javier Fernández Nieto, del Departament d’Història Antiga de l’ Universitat de València, una nova teoria que venia a solucionar de manera definitiva el lloc d’assentament i la funció d’Hemeroskopeion. Així l’article era presentat com “el final d’un problema històric mal enfocat”.

L’autor argumenta que el nom d’Hemeroskopeion no corresponia a cap colònia, sinó que feia referència a una talaia situada sobre el mateix promontori del Castell de Dénia, que era utilitzada pels hel·lens del moment com a punt de domini per a la detecció de bancs de tonyines. Este tipus de peixca era utilitzada pels hel·lens d’origen massaliota.

Relaciona el topònim Hemeroskopeion (observatori, lloc de guàrdia) amb el de Thynnoskopeion (observatori per a la peixca de la tonyina). La peixca de tonyina en almadrava era molt important en esta zona. D’ací la importància del topònim per l’ampli volum comercial. Per tant, no va ser una colònia, sinó un assentament de tipus comercial.

Amb l’arribada dels romans, els drets de peixca van passar a ser propietat de l’estat, enfront de la peixca grega que deixava la propietat en mans privades.

Seguint a Fernández Nieto, en l’aspecte religiós, Estrabó, ens parlava de l’existència d’un promontori sagrat per a l’art de la peixca o Artemisió, on se li rendia culte a la divinitat Àrtemis, per a afavorir aquesta activitat. Àrtemis simbolitza la idea d’abundància. Els seus poders s’exercien sobre les aigües i sobre la peixca. Per a Fernández Nieto, eixe Artemisió es trobava situat sobre el promontori que domina la ciutat (actual Castell de Dénia). Per a localitzar l’Artemisió en el turó del Castell, segons Fernández Nieto, es deuria prospectar sistemàticament tota l’alcassaba i l’albacar del Castell, a través de la metodologia arqueològica.

A posteriori, va haver-hi una equiparació de Diana en Àrtemis, pels romans. Per tant, Dénia quedava lligada a la peixca de la tonyina i a la religiositat grega artemisiaca, a partir de la deessa romana Diana. I d’ací la posterior derivació del topònim Diana en Dianium.

A manera de reflexió personal, m’agradaria concloure esta problemàtica sobre el topònim Hemeroskopeion, aportant la meua interpretació, ja que historiar també es interpretar.

Si seguim els escrits d’Estrabó, no hi ha cap dubte sobre la presència d’hel·lens en les terres de l’actual Nord d’Alacant. Estrabó es va inspirar en l’ historiador Polibi (segle II abans de Crist), perquè pareix que mai va arribar a xafar sòl peninsular. Per tant, no pareix del tot fiable com a font d’informació, un autor clàssic que descriu una cosa que mai ha vist amb els seus propis ulls. Però este no és l’únic contratemps.

I el problema ve de la mà de l’arqueologia clàssica. Interpretar les fonts escrites ens serveix com a base per a contrastar les dades aportades per l’arqueologia durant el procés d’excavació arqueològica. Però sinó hi ha cap registre arqueològic en eixe sentit, difícilment es pot constatar el que diuen les fonts escrites. Teoritzar sobre un problema com el que ens succeeix, ni de bon tros pot ser la solució “d’un problema històric mal enfocat”. Eixa teoria recolzada en fonts escrites ha de ser referendada pel registre arqueològic.

A pesar de no tindre dades en el registre arqueològic les dos teories aportades poden ser valides.  Però per a mi no deixen de ser això: teories.

Prospectar una zona de terrasses i bancals en el Castell de Dénia, on l’estrat de reblit és molt potent, i amb un registre material tan variat (restes de ceràmiques i materials de construcció des del món romà fins al mateix segle XX), difícilment ens aportarà la llum que necessita este tema per a aclarir-se d’una forma definitiva.

Vista la cartografia antiga anterior a l’aterrassament i al buidatge de la pedrera al nord del promontori a principis del segle XX, per a realitzar l’escullera nord del port, res fa pensar que podria haver-hi en el Castell de Dénia, un temple dedicat a Àrtemis. Tant de bo allí estiguera i algun dia jo excavant el trobara…

Aparegut originalment al llibre de Moros i Cristians de Dénia 2012