El món ibèric a Teulada: El Morro del Castellar i la Punta de Moraira.

Per Josep Antoni Ahuir.

Estem en els últims moments de la prehistòria, a les terres de l´actual País Valencià, és en aquests moments, a partir del segle VIII a.n.e., quan les poblacions  de la Edat del Bronze d´aquesta zona rebran les influències del món colonial fenici i grec.

En aquests moments s’introdueix la tècnica de la ceràmica a torn, el conreu de la vinya i la producció de vi, recordem que a pocs kilòmetres, a l´Alt de Benimaquia de Dénia, tenim les restes de producció de vi més antigues de la Península Iberica.

També és el moment de la estabilització social, es creen poblats amb gran muralles, es creu que per a demostrar el prestigi d´un cabdill o líder, podria ser aquest el cas de diversos poblats fortificats de la Marina Alta, com Benimaquia o el Morro del Castellar.

Tot aquest conjunt d’influències provinents  del món grec, fenici i Tartessic generaran sobre les comunitats de finals de l’Edat del Bronze, uns canvis culturals que a finals del segle VII i principis del segle VI a.n.e, donen pas a la cultura ibèrica.

Es a dir, a la nostra comarca tenim representat el moment en el que es produeix eixe canvi entre les societats de l´Edat del Bronze i el naixement de la cultura ibèrica.

Els jaciments situats al terme municipal de Teulada son coneguts des d´antic, per la seua ubicació geogràfica han sigut un lloc en el qual s´han posat els ulls per a buscar restes d´una ocupació antiga.

El primer que es fa ressò d´aquest tema es el Dr. Enric Llobregat quan comença a estudiar els moments mes recents d’ocupació a la Cova de les Cendres i el primer que es troba es unes restes ibèriques, segurament provinents del jaciment de la Punta de Moraira situat a la part de dalt de la penya,  per baix d´aquestes tenim restes de l´Edat del Bronze, Neolític i Paleolític Superior, actualment en estudi per un equip de la Universitat de València.

Un segon nivell de coneixement seria el que fa la Dra. Milagros Gil Mascarell, quan fa la seva tesi doctoral sobre Coves santuari al País Valencià.

Arribem a finals dels anys huitanta quan la Dra. Consuelo Mata, dintre d´un projecte d´investigació sobre el territori ibèric valencià fa unes prospeccions al jaciments, (aquests materials estan sent motiu d´estudi en un article, que es troba en premsa).

És a començaments dels anys noranta quan el equip del Dr. Carles Gomez Bellard amb un projecte sobre l´Alt de Benimaquia i el territori ibèric a la Marina Alta fa una sèrie de prospeccions i alçaments planimètrics a diversos jaciments de la comarca, com pogueren ser el Morro del Castellar ací a Teulada o el marge Llarg a Xaló. Aquestes prospeccions portades a termini per Pascual Costa i Josep Castelló, es materialitzen en una sèrie de articles sobre el poblament ibèric a la Marina Alta.

D’es d´aleshores aquest tema no ha sigut tractat en profunditat per ningú, i es ara la nostra intenció tornar a reprendre el tema del poblament ibèric a la comarca de la Marina Alta en el marc de la nostra Tesi  Doctoral.

El mon ibèric a Teulada el tenim representant amb un gran nombre de jaciments, aquests abarquen totes les etapes, al ibèric antic (ss. VII –VI a. n.e.), tenim el Morro del Castellar i la Cova de les Rates.

Per al ibèric ple (ss. V – III a.n.e), tenim jaciments com la Punta de Moraira i per al Ibèric recent (ss. II –I) tenim un gran nombre d´assentaments rurals com Tabaira o Moraires.

En total al terme municipal de Teulada tenim  11 jaciments d´època ibèrica, alguns els tenim documentats per excavacions, altres sols per prospeccions.

Jaciments ibèrics al Terme de Teulada. Bolufer Marques. J. “Patrimoni Arqueologic de Teulada”. 1995)

Anem a veure en aquest article dos jaciments que representen les tres cronologies:

En primer lloc tenim el jaciment més antic, estem parlant del Morro del Castellar:

Situat a la zona de les Gargantes, molt vinculat a la via de comunicació costanera tenim el Morro del Castellar, aquest seria el mes antic i el mes important.

El Morro de Castellar, amb una planta en forma de campana. Els llenços de muralla a la part oriental i occidental aprofiten les corbes de nivell i s’uneixen en la part septentrional formant una estructura semicircular, situada en la cota més alta. La zona meridional està més afectada per l’erosió i tot just es veuen les restes de la muralla, encara que apareixen unes estructures rectangulars que podrien correspondre a diverses torres, com les de l´Alt de Benimaquia. L’amplària de la muralla varia al voltant dels 1’50 m. i l’altura màxima conservada és d’uns 2 m. En l’extrem nord-oest, el llenç de la muralla s’obri deixant un buit, amb un mur paral·lel a la mateixa, que podria correspondre a un accés al poblat.

Aquest jaciment es carateritza pel seu ampli recinte, de quasi 5000 metres quadrats de superfície,  definit per una muralla de pedra en sec amb possible torres quadrangulars a l’extrem sud i un altra de redona a l’extrem nord. Els materials recuperats al poblat del Castellar, alguns dels quals es conserven a la col.lecció de Gata, permeten emmarcar la seua cronologia entre les darreries del segle VII  i mitjans del VI a.n.e. .

Planimetría Morro del Castellar. E. Dies, 1994

Tota aquesta informació la podem saber gracies a les campanyes de prospecció del equip de Carlos Gomez Bellard i de Joaquim Bolufer, els quals a les primeries dels anys 90 van iniciar el estudi del poblament ibèric a la Marina Alta.

El segon jaciment important que volem tractar seria el de La punta de Moraira, al Cap d´Or; Aquest jaciment hem documentat materials que ens donen una cronologia del s. VI a. C, fins el segle I a. C.

El jaciment de la punta de Moraira es localitza un promontori ubicat en la mateixa línia de costa des de el qual es domina la badia de Moraira, per la qual cosa constitueix un excel·lent punt per al control de la navegació marítima.

L’assentament es situa a una cota de 160 s.n.m. aproximadament, en una zona on la pendent és més suau i es troba totalment abancalada.

La superfície que tindria el jaciment seria de 0,5  Ha. Els límits septentrional, meridional i occidental s’han pogut establir amb prou certesa; no passa el mateix amb la part oriental.

Materials Punta de Moraira (C.M.GdG).

Aquest jaciment estaria relacionat amb el comerç fenici al segle VI a. C i segons alguns autors arribaria fins al segle I a. C.

El nostre patrimoni, la nostra història, son les nostres arrels, per aquesta raó es important que els coneguem, els cuidem i els difonguem.

Aquest article, el qual vol presentar uns jaciments que potser molta gent de Teulada i la  Marina Alta coneguen, altres no, vol que tant uns com altres, s´ensenyen alguna cosa sobre el seu poble i les seves arels.

Nosaltres, som fruit d´una historia, som descendents d´aquells pobladors indígenes de l´Edat del Bronze que van viure a la Cova de les Cendres, d´aquells ibers primerencs que van començar a cultivar la vinya a Benimaquia o al Castellar, per aquesta raó es important que aquests orígens no es perguen en la nit dels temps i que les noves generacions pugen conèixer aquests tresors que amaguen les nostres muntanyes.

Amb aquestes línies voldríem alertar a les autoritats municipals de que actualment aquest es un patrimoni en perill i es necessària la seva col·laboració per a que es puga conservar, estudiar i difondre.

A Teulada tenim un dels jaciments prehistòrics mes importants de tota la mediterrània, la Cova de la Cendra o Cendres, tenim una sèrie de poblats ibèrics molt relacionats amb el comerç fenici i grec, tenim Vil·les romanes, tenim un magnífic conjunt medieval, amb la Teulada gòtica i una sèrie de torres defensives d’època Moderna. Es necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur, que donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble.

Per tot açò es necessària la implicació de les autoritats, es necessària la adequació d´un espai com a museu arqueològic on la gent que visiten aquests jaciments pugen veure les restes de cultura material que aquelles gents ens han deixat.

Per açó i per que com deia aquella vella cançó “ Qui perd els orígens, perd l´ identitat” és necessari ara i més que mai recuperar i difondre tots aquests bens, per que les noves generacions de teuladins i teuladines pugen disfrutar i conèixer que al seu poble hi vivien unes gents i que ens van deixar una gran herència que devem mantenir i transmetre a les noves generacions.

Bibliografia:

AHUIR J. (En Premsa). El jaciment ibèric de la punta de Moraira (Teulada, País Valencià): Revisió dels materials dipositats al Sip.

BOLUFER MARQUES. J (1993). El Morro del Castellar, 4000 anys a l´aguait. Llibre de Festes.

BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada.

COSTA, P. y CASTELLO, J.C. (1999): La Cultura Ibérica: poblamiento y hábitat. Historia de La Marina Alta, Alicante, 97-108.

LLOBREGAT CONESA EA.(1972) Contestania Ibérica. Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante.