Jesús Pobre al segle II d.c. La terrisseria romana de Bisserots.

Per Josep Fornés Mut.

Els antecedents a la terrisseria romana de Bisserots els podem trobar en els nuclis de població que existien en el Montgó. Per ser el més proper a l’actual nucli urbà, en aquest article s’establirà com  antecedent clar al poblat Ibèric de Coll de Pous. Aquest poblat serà el primer vestigi de població en el terme de Jesús Pobre i per desgràcia d’allò se’n sap ben poc. Es tracta d’un jaciment inèdit i poc estudiat, va ser pràcticament destruït pels abancalaments que es feren a finals del segle XIX. El que si sabem, és la seva data, gràcies a les troballes ceràmiques que s’han fet. Es tracta d’un jaciment del segle IV a.c. s’identifica així per la ceràmica àtica de vernís negre que es va trobar, estem parlant d’un jaciment iber que mantenia contactes comercials amb grecs i fenicis. Aquest jaciment és més conegut  per la troballa del Tresor del Montgó[1] en eixa zona, segons conta Roc Chabas:

“En la primavera de este año descubrieron unos labradores de Gata el pequeño tesoro… en las vertientes meridionales del Montgó, frente al caserio de Jesús Pobre, a la altura de Coll de Pous, unos cuantos metros debajo de la cueva llamada Ampla…”[2]

Segons sabem el tresor del Montgó constava de 16 monedes (fraccionaries emporitanes, tetradracmes de messana i divisòries massaliotes…), peces de plata i 1000 grams de plata fundida en lingots. Tot això es trobava dins d’un vas i està datat entre segles IV-III a.C. Actualment es desconeix on es troba el tresor.

Mapa del territori romà de Les Valls

La terrisseria romana de Bisserots, no està totalment aïllada en l’espai. Es troba relacionada amb altres terrisseries i vil·les romanes que s’estenen al llarg de totes Les Valls. Segons Joaquim Bolufer, en Les Valls trobem dos tipus d’assentaments que exploten el territori. Per una banda tenim els assentaments agrícoles, que es dedicaven a l’explotació agrícola. Principalment es dedicaven a l’explotació del cep i de l’olivera, de les que extreien vi i oli. Un exemple del treball continuat d’aquestes terres i del comerç de vi i oli, seria l’Olivera Mil·lenària de Les Valls. Aquests assentaments agrícoles són els següents: Tossalets, Atzúvia, Rebaldí, Capsades, Lluca, Costeres del Calvari, Vil·lanova,  Vall de les Puces, Benimadrocs, Vall de Pexet, Ecles i Tossal de la Rambla.

El segon tipus d’assentaments serien els assentaments industrials, on es produïen els recipients per a comercialitzar els productes extrets de l’olivera i el cep. En ells es produïen àmfores de distint tipus i altres materials de

construcció com la teula romana. Es tractava de petites terrisseries que subministraven les àmfores per transportar els productes agrícoles que produïen les vil·les anteriorment esmentades. Aquests productes després serien enviats a Dianium per a la seva comercialització a l’exterior o per al consum propi de la ciutat. Els assentaments industrials serien els següents: La teulera (Bisserots), La Rana, L’Alter de Perdigó i la Punta de l’Arenal.

Segons ens diu Joaquim Bolufer, la producció de les terrisseries de l’oest de Les Valls, com és el cas de la de Bisserots, col·lapsaria cap al segle III d.C. Aquest fet estaria relacionat amb una de les crisis de l’imperi Romà que deixaria sense eixida molts d’aquests productes degut a la inseguretat de les rutes comercials.

Aquestes vil·les i terrisseries estaven connectades per camins que discorrerien per Les Valls i que de nord a sud podrien coincidir amb el camí Vell de Pedreguer, el camí de les Barranqueres i el camí Cabanes que seria el vertebrador de tots els demés. El camí Cabanes s’uniria als ramals que comunicaven  a Dianium amb la Via Augusta direcció nord i amb el ramal que continuaria per la costa en direcció a Lucentum per la Llosa i Coll de Rates. La terrisseria de Bisserots possiblement connectaria amb Dianium per el camí de Coll de Pous, ja que aquest seria utilitzat des de ben antic. Aquest camí no ho oblidem, guarda una clara relació amb el poblat ibèric de Coll de Pous, per tant no podríem descartar la seva utilització ja des del segle IV a.C.

La terrisseria es situa en un lloc favorable per a la producció de productes terrissers, es troba en la base d’una depressió en la que es dipositen terres provinents d’una riera. Aquesta no és una corrent d’aigua important actualment ja que només baixa dues o tres vegades a l’any depenent de la pluja. Però no podem descartar que en l’època de la que parlem (segle II d.C.) no tinguera un corrent continu tot l’any i estiguera més temps activa degut a que la pluja seria major. De no ser així la terrisseria es podria abastir de pous o de cisternes. El sòl amb el que treballava el centre terrisser, és un sòl amb un color marró, un poc ataronjat, de fracció fina, amb sorres, llim i argiles en semblants percentatges[3]. Aquest color s’observa en les peces i restes que s’han trobat allí que s’identifiquen amb el sòl que es pot vorer actualment.

Riera actualment seca que possiblement subministraria aigua a la terrisseria de Bisserots

Es tracta d’un jaciment exposat cap al sud per afavorir una menor humitat, afavorint així l’assecat de les peces. Es troba en la vessant nord de la depressió que provoquen el Tossalet del Molins, el Tossalet Redó i el Tossalet de la Miranda.

La terrisseria es dividia en tres espais clarament diferenciats:

El primer espai el coneixem per les restes d’una estructura arquitectònica d’època romana d’uns 20 cm feta amb morter d’argila que uneix abundant fragments ceràmics i rebutjos de terrisseria. Tenia uns 9 metres de llargària. S’interpreta com el sòl de les cambres de foc de dos forns en bateria de planta quadrada.[4] Aquests forns segons comenta Josep A. Gisbert serien molt pareguts als que aparegueren en la terrisseria de l’Almadrava en Els Poblets.

Base del forn de Bisserots

En ells produien àmfores de tres classes com les Dressel 2-4, les Dressel 30 (Galouise 4) i Dressel 20-26 (tipus oliva 3). Les dues primeres es dedicaven al transport del vi mentre que l’ultima es dedicava a el transport de l’oli. La que més producció tenia era la Dressel 2-4 dedicada al transport de vi, les altres dues es feien en menor mesura i no representaven el gros de la producció d’aquesta terrisseria. A més també es produïa material de construcció com la teula romana, encara que en menor quantitat que les àmfores. Moltes àmfores presentaven marques de graffiti  que feia el terrisser per identificar les seves produccions, en el cas de Jesús Pobre també es així i s’han trobat pivots d’àmfora amb aquestes marques.

Àmfora dressel 2-4

El segon espai amb el que contava la terrisseria era l’habitatge dels treballadors, ja que en el jaciment apareixen molts fragments de ceràmica de taula importada i vaixella de cuina. En la mateixa zona on es trobaria la casa també estaria el taller on es prepararien les peces que després passarien al forn per a la seva cocció.

Coll d’àmfora Dressel 30 i pivot d’àmfora Dressel 2-4 2

Tros de teula romana i rajola amb impressions digitals.

Finalment, el tercer espai seria la zona de l’abocador d’escombraries que on es dipositarien les restes de productes mal acabats o fallits.

La producció d’aquesta terrisseria va començar en el segle II d.C. continuant fins a l’arribada del segle III d.C. i la crisis que portaria aquest segle, que acabaria amb la producció d’aquesta terrisseria.

 

 

[1] Ripollés Alegre, Pere P. , 2009. El dinero en la Contestania durante los siglos V-III a. C., Huellas Griegas en la Contestania Ibérica, p. 64-132 Alacant.

[2] Chabás, R. , 1891. Tesoro griego del Mongó, El Archivo, V, p. 59-64 València.

[3] Gisbert Santonja, Josep A., 1992. Dues terrisseries romanes del territori de Dianium. Els jaciments de l’Alter de Perdigó i de la Teulera de Jesús Pobre. (Dénia, Alacant), III Congres d’estudis comarcals de la Marina Alta, p.89-100. Dénia

[4] Gisbert Santonja, Josep A., 1992. Dues terrisseries romanes del territori de Dianium. Els jaciments de l’Alter de Perdigó i de la Teulera de Jesús Pobre. (Dénia, Alacant), III Congres d’estudis comarcals de la Marina Alta, p.89-100. Dénia


Bibliografia:

 

  • Gisbert Santonja, Josep A., 1992, Dues terrisseries romanes del territori de Dianium. Els jaciments de l’Alter de Perdigó i la Teulera de Jesús Pobre. (Dénia, Alacant), III Congrés d’estudis comarcals de la Marina Alta, p.89-100. Dénia.
  • Ripollés Alegre, Pere P., 2009. El dinero en la Contestania durante los siglos V-III a.C., Huellas griegas en la Contestania Ibérica, p. 64-132 Alacant.
  • Bolufer Marqués, Joaquim, 1992, El poblament romà de Xàbia, III Congrés d’estudis comarcals de la Marina Alta, p.141-152. Dénia.
  • Chabás, R. , 1891. Tesoro griego del Mongó, El Archivo, V, p.59-64. València.
  • VV.AA. , 1991, Parque Natural del Montgó, Estudio multidisciplinar.
  • http://ads.ahds.ac.uk/catalogue/collections/blurbs/463.cfm (Web del departament d’arqueologia de la Universitat de Southampton amb un catàleg de la majoria d’amfores)