Els efectes demogràfics de la guerra de successió a Dénia

 Per Josep Fornés Mut.

Quanta gent mori durant la Guerra de Successió?, Com quedà Dénia demogràficament, després de tres setges?

El Quinque Libri que es conserva a l’Arxiu Municipal de  Dénia tenia informació per fer una història demogràfica de Dénia, ja que és remunta fins el segle XVII. És un llibre de caràcter religiós on s’anotaven tots els naixements, defuncions i matrimonis per tal de portar un control sobre la població catòlica. En aquests llibres també apareix una secció que és anomenada Albats; aquesta secció recull a els xiquets que moren després de nàixer , fins a una determinada edat que no queda clara. Estudiar els efectes de la Guerra de Successió sobre la demografia de Dénia és un estudi interessant per tal de comprovar qué és més pròxim a la realitat: que Dénia va quedar totalment despoblada o que encara va quedar una població, encara que molt reduïda, però suficient per a que la ciutat continuara funcionant.

A més de la informació sobre la demografia que ens poden aportar els Quinque Libri, apareixen altres informacions com si el difunt era soldat o civil, a quin regiment pertanyen, si havia rebut els sacraments, com havia mort, etc. Aquesta informació pot ajudar a altres investigacions que no siguen exclusivament demogràfiques. Per tant l’estudi dels Quinque Libri pot donar molta informació que no siga l’exclusivament demogràfica i ajudar a conèixer les tropes i regiments que es trobaven en Dénia durant la Guerra de Successió.

L’Arxiu de la ciutat de Dénia té molt bon servei, ja que és poden consultar tota la documentació sense cap d’impediment i estan obertes a qualsevol persona que vullga consultar-les. Existeix personal especialitzat que localitza la documentació que és demana i la presenta directament a l’investigador. També existeix un servei de reprografia on es poden fer reproduccions parcials dels documents. És el millor arxiu de la Marina Alta amb diferència ja que esta tot perfectament catalogat i es presenta al públic sense cap dificultat ja que domés cal demanar el document que es vullga consultar i es rep directament.

 La ciutat de Dénia fou una plaça principal durant la Guerra de Successió en el País Valencià, en aquesta ciutat fou on desembarcaren les tropes de l’Arxiduc Carles d’Austria i on en primer lloc es proclamà rei a l’Arxiduc en la Corona d’Aragó amb el nom de Carles III segons com apareix en una crònica del segle XVIII on diu “…y más con la circunstancia de ser la primera Ciudad que prestava obediencia a su majestad de la Corona de Aragón”[1].

Segons com apareix en una crònica del segle XVIII anomenat “Relación de la entrada que hizieron en la Ciudad de Dénia, Reyno de Valencia, las Armas de la Magestad Católica, del Rey nuestro señor Don Carlos III”[2] , les tropes de l’Arxiduc entraren per la mar el dia 18 d’agost de 1705 de la següent manera: “…cuando el dia 17 de agosto vieron que una escuadra de navios, compuesta de 7 de guerra y dos balandras, se acercó a puerto, y después de ancorada hizo salva a tierra con 7 cañonazos, para que entendieran sus moradores que ya tenian la libertad en sus manos, para poder explicarse, y manifestar sus corazones”[3]. Després d’aquest fet es reuniria el consell de la ciutat i el governador del castell i es posarien d’acord en obrir les portes de la Ciutat als emisaris de l’Arxiduc Carles, després d’un dia de consulta amb la Ciutat per tal de posar-se d’acord amb el que tenien que fer: “…y resolvieron enviar a bordo de la comandante,por parte de la Ciudad a Cosme Gavilà y Tomàs Gavilà, generosos, y por parte del gobierno a Pedro Antonio García, para pedir tiempo en que poder tratar la materia con todos  los moradores”[4]. Després d’això el governador del castell fugiria per la nit deixant al castell de la ciutat sense el seu cap, poc després es posaria com a governador del castell a un natural de la Ciutat de Dénia, Felip Antoni Gavilà. Després de tot açò la Ciutat de Dénia s’entregava, “…desde luego sin dilatar a disponer las capitulaciones, les darían firma en blanco.”[5] Així la Ciutat de Dénia quedava en mans de les tropes partidàries de l’Arxiduc Carles que es prepararien en aquesta per a la conquesta de la resta del Regne de València. Amb les tropes de l’Arxiduc Carles també desembarcaria un dels personatges més importants de la Guerra de Successió al País Valencià, Joan Baptista Basset, Comandant d’Esquadra i General de Batalla de les tropes austriacistes.

            Basset seria cabdal en la consolidació del moviment austriacista en la Marina Alta amb les seves promeses de l’abolició de dels tributs senyorials. Cal tenir en conter la coincidència geogràfica de la 2a Germania amb la zona on apareix el primer brot austriacista ja que bàsicament tindran les mateixes reivindicacions antisenyorials.

            La reacció borbònica després dels fets ocorreguts en Dénia no es fa esperar, i Felip d’Anjou designa dos caps per a que aïllen Dénia de la resta del Regne per tal de que no puguen avançar cap al Cap i Casal i acabar així conquerint tot el Regne de València. Aquests caps serien Rafael Nebot que s’establiria en Ondara el 24 de setembre i Luis de Zuñiga que faria el mateix en Oliva. Durant eixos dies desembarcarien 2000 soldats de tropes anglo-portugueses amb els que Basset prengué alè per conquerir València.

            Basset sabia que Nebot era pròxim a la causa austriacista, així que no tardaren en establir contacte per tal d’unir les seves forces contra Luis de Zuñiga. Aquest fet ocorregué de la següent manera, el 9 de desembre Rafael Nebot fingí una retirada cap a Oliva on estava el General Zuñiga i el cap de les Guerrilles de Paisà, Pere Corbí. Quan arribaren les tropes de Basset a Oliva, Zuñiga manà atacar però en l’ataca, el General Nebot cambià de bàndol i es passa als austriacistes. Amb això les tropes de Zuñiga foren derrotades i Basset ocupa en nom de l’Arxiduc Oliva, Gandia, Tavernes de la Valldigna i Alzira. El 15 de desembre envia un missatger reial a València per a que aquesta es rendira. Davant l’abandonament de la ciutat pels càrrecs més alts, els electes del cabildo eclesiàstic i de la noblesa redactaren les capitulacions.

            Després de la derrota en la Batalla d’Almansa, el 27 de juny de 1707 D’Asfeld posa setge a la ciutat de Dénia amb 12000 homes. Al no poder ser bloquejada la plaça per mar, era impossible detindre les ajudes que venien de Barcelona i això afavoria la resistència de la Ciutat i el seu castell. Després de tres intents fou rebutjat l’assalt a la guarnició, i D’Asfeld decidí alçar el setge i iniciar la marxa cap a València.

730f3

PLAN de la ville et chasteau de DENIA dans le Royaume de Valence, 1708, Atlas Masse´.

El 9 de gener de 1708 després de la rendició d’Alcoi es torna a intentar l’assalt de la Ciutat de Dénia, la majoria de la població abandona la ciutat i es dirigeixen a traves del port a  les Illes Balears. El 12 de novembre de 1708 es produeix un assalt general a les fortificacions exteriors, el resultat es l’ocupació de la ciutat per les tropes borbòniques i la retirada al castell de les tropes austriacistes. Desde el Castell els austriacistes encara podien rebre ajuda pel mar, però aquesta ajuda fou tallada pel Mariscal de Camp Pedro Ronquillo. El 17 de Novembre de 1708 es produeixen les capitulacions i Dénia es rendeix a les tropes borbòniques. Tots els que quedaren foren considerats presoners de guerra i enviats a Castella. Segons Vicente Gascon Pelegrí en la ciutat de Dénia soles quedaren: “36 ancianos i pobres”[6]

El document estudiat ens oferiex gran informació demogràfica que ens pot ajudar a entendre els efectes que tingue la Guerra de Successió en Dénia pel que fa a la població. Pel que fa l’elaboració de l’estudi he decidit agafar 12 anys del Quinque Libri que van desde el 1700 fins al 1712 per tal de vorer com ha anat l’evolució de la població 5 anys abans de la Guerra i 4 anys després d’acabada aquesta. Així es podran observar alguns fenòmens demogràfics que ocorren en aquests 12 anys del segle XVIII.

Començant per l’any 1700 s’observa el següent:

BATEJOS 89
ALBATS[7] 37
DEFUNCIONS 43

En aquest any s’observa la constant durant aquests quatre anys, una xifra de batejos alta, que suposadament són naixements en eixe any, i una mortalitat infantil normal per l’època. Es pot entendre que les defuncions superen el batejos ja que si es sumen els albats i les defuncions donen xifres molt altes. En els anys posteriors les dades sobre defuncions, albats i batejos  segueixen més o menys igual:

BATEJOS ALBATS DEFUNCIONS
1701 90 50 54
1702 91 32 22
1703 77 43 42
1704 55 38 55

En aquestos anys no es veuen diferències molt grans respecte al primer any analitzat, llevat de 1702 que pareix ser un any atípic pel que fa a les defuncions ja que domés moren 22 persones però en la resta de apartats les coses segueixen molt normals.

Amb l’arribada de les tropes austriacistes el 17 d’agost de 1705 les dades comencen a canviar i hi ha un augment significatiu de les defuncions, probablement degudes a la repressió, o al que és més probable que pot ser degut al setge que estableixen les tropes borbòniques:

1705

BATEJOS 87
ALBATS 16
DEFUNCIONS 64

Les defuncions en aquest any és l’únic que sofreix una variació important ja que en els 4 anys anteriors la Ciutat de Dénia suportava un màxim de defuncions que eren 55 i en aquest any coincidint amb el fet històric del desembarcament de les tropes austriacistes i el setge de la ciutat per les borbòniques es produeixen quasi deu morts més. Falta aprofundir un poc més i vorer si eixes morts es produeixen en les dates del desembarcament o després per comprovar si les morts són produïdes per aquest fet.

 L’any 1706 també es un any de guerra i això es fa notar en la demografia ja que en aquest any les defuncions sofreixen un altre increment, aquesta vegada més alt, que du a les 99 defuncions en un any, en aquest any les informacions habituals sobre el difunt són més escasses, però es desconeix la causa que pot provocar això. Una altra cosa a destacar es que els batejos segueixen igual de alts com altres anys arribant a la xifra de 71 batejos, encara que els albats arriben a una xifra molt alta a la que abans no s’havia arribat amb 67 difunts. Així els efectes de la guerra comencen a notar-se en Dénia:

                                                             1706

BATEJOS 71
ALBATS 67
DEFUNCIONS 99

1707 serà una dels anys més foscos d’aquestos 12 anys analitzat ja que es produiran el màxim de víctimes mortals, ja que coincidirà amb el segon setge a la Ciutat i això suposarà que el nombre de defuncions augmente fins a 256 persones. En aquest any hi ha una gran informació pel que fa als difunts. En el Quinque Libri apareixen anotacions que fan referència a la condició del difunt, s’anota si són soldats pel rector de l’església i s’anota fins i tot el regiment al que pertanyen els soldats i la seva nacionalitat en cas de ser estrangers. Per tant en aquest any la informació és molt variada i vaig a comentar-la. Pel que fa les defuncions de soldats en aquest any apareixen anotades 20 defuncions, de les que 9 són de soldats portuguesos, 1 de un soldat suïs i 10 de soldats de la Corona d’Aragó. Les morts de soldats com es pot observar són molt més reduïdes que les morts de civils ja que fent la resta  ens quedarien 236 defuncions de civils teòricament. Faltaria comprovar si totes les defuncions de soldats eren anotades o no.

Una altra informació que ens dona aquest any són els regiments i companyies que estaven presents en Dénia aquest any:

REGIMENTS Don Diego Rejon, Don Juan Castieso, Vergara (Portugal), Regiment de València
COMPANYIES Juan Riquelme, Diego Arabeig, Manuel Moños (Portugal), Antoni Pereira (Portugal)

Aquesta informació és important per observar les forces que es trobaven en Dénia en aquest any, en elles no existeix cap tropa anglesa, per a mi l’opció d’una tropa anglo-portuguesa no existeix ja que les tropes eren tan sols portugueses, no hi ha presència de cap soldat angles en Dénia en aquest any. Un dubte que em sorgeix en l’observació del document és que hi ha molts morts que no deixen testament en aquest any, la interpretació que done a aquest fet és que molts dels que moren sense fer testament serien soldats que no tenien res que deixar a ningú i per tant no feien testament. Una altra opció seria que foren els pobres els que moriren sense fer testament.

 Tornant a la demografia en aquest any s’arriba a la xifra més alta d’albats en els 12 anys estudiats amb 79, cosa que fa pensar que la guerra també té els seus efectes en els xiquets. La gran mort de xiquets pot tenir dues explicacions, o la guerra o alguna epidèmia causada per les condicions del setge, que el més probable es que foren d’una insalubritat excepcional. Pel que fa als batejos es produeix un altre fet transcendental i és que la xifra de batejos arriba a ser la més alta del període 1700-1712, amb 98 batejos. Aquesta xifra no quadra molt be amb la situació de setge que s’està vivint en aquest any, ja que la guerra no és el millor moment per dur xiquets al món.

                                                             1707

BATEJOS 98
ALBATS 79
DEFUNCIONS 256

 1708 serà un any on les defuncions seran també molt altes ja que es produiran dos setges més, un en gener de 1708 i l’altre en novembre de 1708. Per tant les altes defuncions estan justificades en aquests fets, dos setges que deixarien la ciutat destruïda pels bombardejos. En aquest any es produïren 230 defuncions 26 menys que l’any anterior, però encara molt altes ja que no hi ha xifres tan altes en el 12 anys estudiats. Existeix un canvi respecte a la composició dels difunts en aquest any, la mort en els militars augmenta molt, les possibles causes que em plantege per aquest fet són que Dénia presenta una població en la que els militars tenen una forta presència. Aquest fet seria degut a que es tracta d’una de les ultimes places fortes que cau en el Regne de València i allí estarien reunides el que quedaria de les tropes austriacistes. En aquest any moren 43 soldats, 16 d’ells portuguesos i 5 genovesos. La resta dels soldats morts serien de la Corona d’Aragó (22). Apareix en aquest any una nova figura que són els morts de desgràcia, la meva interpretació és que són morts per causes accidentals, com per exemple que els caiguera una teulada damunt després d’un bombardeig, enderrocaments de les muralles etc. En total els morts que apareixen baix d’aquests denominació són 8. La resta de morts (179) es desconeixen les causes de la seva mort, el més probable tractant-se de una situació de setge és que molts moriren per alguna infermetat infecciosa o per causes directes de la guerra. La mort mitjana anterior a 1706 que esta entre 22 i 64 defuncions fa pensar que molts dels morts són per causes de guerra.

Pel que fa a les companyes i regiments establerts en Dénia, es multipliquen al igual que les morts de soldats, en el següent quadre s’observen les diferents companyes i regiments presents a Dénia segons el Quinque Libri:

REGIMENTS Reyes-Navarra, Aragó, Sant Antonio (Portugal), Del Capità Casteilla, De la Guarda de la Reina, De Portugal.
COMPANYES Francisco Lopes (Portugal), La Reyosa, Jose Francesc Cassa Bona, Cassa Michana, Francisco Rodrigues (Portugal), Dels Rochers.

En el cas dels albats la xifra torna a la mitjana dels anys anteriors amb 44, Per tant no s’observa res d’excepcional en l’apartat dels albats. Els batejos arriben a uns nivells baixos respecte al període 1700-1707 ja que amb 66 batejos i 44 albats queda una pobra regeneració de la població de la Ciutat. El problema que comporten aquests pocs batejos és que la població de Dénia quedaria molt disminuïda, ja que la població no es regeneraria.

                                                           1708

BATEJOS 66
ALBATS 44
DEFUNCIONS 230

1709 és un any més tranquil respecte a la demografia, la Ciutat ja ha estat conquerida per les tropes borbòniques i la guerra ha acabat. En aquest any les defuncions (37) són molt inferiors a anys posteriors arribant a ser les més baixetes del període 1700-1709, llevat del cas excepcional de 1702. Això pot ser degut a la baixa població de Dénia en aquests anys després de la Guerra, ja que com he senyalat en l’apartat anterior la població de la Ciutat quedaria reduïda a 36 persones[8]. Una altra cosa a tindre en compte en els defuncions és que de les 37 defuncions, 7 són de soldats. Dels 7 soldats 6 són castellans i un és portuguès. La mort d’aquests soldats castellans, que pertanyerien a tropes borbòniques ocupants de la ciutat, no sabem al que pot ser deguda. En la meva opinió podria segur deguda a les condicions de insalubritat d’una ciutat després d’un setge. Faltaria comprovar aquests fets per tindre la certesa. Apareixen dues noves categories de defuncions, els presoners (2) i els ajusticiats (1).

 Les companyes militars i regiments que apareixen en aquest any, són naturalment castellanes:

REGIMENTS De Castella
COMPANYES Miguel Gallego, Del Capitan Peña.

En referència als albats en aquest any arriben a la xifra més baixa del període 1700-1709 amb 9 cosa que fa pensar que quedaria molt poca població infantil, ja que les mort de xiquets solen estar entre 32 i 79 per any. Aquest fet junt amb una xifra de batejos molt inferior al període 1700-1709 deixa clar que la població de Dénia quedaria molt disminuïda després de la Guerra de Successió.

1709

BATEJOS 29
ALBATS 9
DEFUNCIONS 37

En l’any 1710 les defuncions seguiran baixant, arribant a la xifra de 31 difunts més baixa que en l’any anterior, cosa que fa vorer que la població restaria molt disminuïda Un altre indici que ens mostra que la població seria radicalment inferior a abans de la Guerra de Successió, és que dels 31 difunts, 15 eren soldats i un ajusticiat. Així quedarien tan sols 15 morts que podrien ser naturals.

Es albats en aquest any serien 5 cosa que demostra una altra vegada una població infantil reduïda al màxim ja que aquesta xifra és encara més reduïda que la de 1709. En l’apartat dels batejos la xifra casualment seria igual a la de l’any interior amb 29.

                                                             1710

BATEJOS 29
ALBATS 5
DEFUNCIONS 31

L’any 1711 serà un any on les defuncions arribaran al mínim del període 1700-1712, amb 12 defuncions cosa que no fa més que corroborar l’espectacular baixada de la població fins a mínims. A més cal dir que de les 12 morts 3 són de soldats, dos dels quals són ajusticiats. Una cosa que si que canvia en aquest any, és que els batejos tornen a nivells normals de tot el període 1700-1712. Els batejos arriben a una xifra de 42, mentre que els albats queden en una de les xifres més baixes del període amb 6. Per tant es podria considerar que aquest any es produiria una petita recuperació de la població.

1711

BATEJOS 42
ALBATS 6
DEFUNCIONS 12

1712 serà un any on les defuncions seguiran més baixetes que els anys anteriors però creixeran respecte al 1710 i al 1711, i igualaran a les de1709 amb 37 difunts. Dels 37 difunts de 1712, 11 són soldats castellans i 1 és un home que ha estat passat per les armes. Això suposa que de població original de la Ciutat de Dénia tan sols moririen 26 persones. Pel que fa als batejos serien uns 39 que suposen una baixada respecte a l’any anterior encara que segueixen sent més alts que els anys més crítics de 1709 i 1710. Els albats aquest any creixerien respecte als tres anys anteriors amb 19 xiquets morts. Així la població aniria recuperant-se poc a poc.

1712

BATEJOS 39
ALBATS 19
DEFUNCIONS 37

Basant-me en l’observació del Quinque Libri, m’atreviria a dir que Dénia sofrí un fort davallament de la població durant la Guerra de Successió i especialment en els dos últims anys de la guerra (1707-1708). En aquestos anys la població descendí molt degut a la fugida de la gent pels setge i la guerra a altres poblacions més segures, a més amb la mort de 486 persones en dos anys la Ciutat quedaria pràcticament deshabitada. Segons l’estudi del cens de Floridablanca fet per Bernat Martí i Badenes Martin[9], Dénia en 1787 tindria uns 2000 habitants, població que encara és reduïda per una Ciutat amb un port tan important com el de Dénia. Per tant vuitanta anys després de la Guerra de Successió la població encara no s’hauria recuperat del tot  i seria inferior a la que existia abans de la guerra. Amb tot això la població que quedaria en Dénia seria majoritàriament militar, establerta per defensar el castell, ja que com en dit abans molta població fuig de Dénia i l’altra mor en els diferents setges, quedant molts pocs habitants de la Ciutat. Això tindria altres conseqüències com l’abandonament de camps ja que no hi hauria ma d’obra per treballar-los, sofrint en conseqüència una baixada del nivell de vida. L’activitat econòmica de Dénia quedaria suspesa durant un temps ja que es tindria que fer front a la reconstrucció de la Ciutat que després de dos setges restaria totalment destruïda.

Cal dir que tot el plantejat abans faria falta comprovar-ho per mitjà de diferents estudis, tot el que jo he plantejat són hipòtesis d’estudi basant-me en l’observació del Quinque Libri de la Parròquia de l’Assumpció de Dénia. Per lo tant faria falta un estudi més a fons per comprovar les causes econòmiques que comporta la perdua d’una ciutat de 486 persones en dos anys. El que si esta clar és que Dénia sofreix un gran cop en la Guerra de Successió que deixa una població molt reduïda i després també molt militaritzada.

4. BIBLIOGRAFIA:

  1. Gran enciclopedia de la Región Valenciana. Tomo 4. ED. Gran enciclopedia de la Región Valenciana. VVAA.
  2. Gran enciclopèdia valenciana. Tomo 3. ED. Difusora de Cultura Valenciana. VVAA.
  3. Història del País Valencià. ED. 3i4. Antoni Furió.
  4. Almansa 1707 després de la batalla. ED. Bromera. Joan F. Mira.
  5. Crecimiento de la población valenciana, analisis y prevención de los censos demograficos  (1609-1857). ED. Alfons el Magnànim. València. 1994. Bernat Martí i Badenes Martin.

5. DOCUMENTS:                                                                                                                                                                                                                          

 

  1. Relación de la entrada que hizieron en la Ciudad de Denia, Reyno de Valencia, las armas de la magestad Católica, del Rey nuestro señor Don Carlos III. Biblioteca Valenciana. Fons Carreres. Sig. XVIII/1688.
  2. Quinque Libri de la Parròquia de l’Assumpció de la Ciutat de Dénia. Anys de 1700 a 1712.

[1] Biblioteca Valenciana. Fons carreres. Sig. XVIII/1688

[2] Biblioteca Valenciana. Fons Carreres. Sig. XVIII/1688

[3] Biblioteca Valenciana. Fons Carreres. Sig. XVIII/1688

[4] Biblioteca Valenciana. Fons Carreres. Sig. XVIII/1688

[5] Biblioteca Valenciana. Fons Carreres. Sig. XVIII/1688

[6] Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, tomo 4. Entrada Denia, sitios de.  ED. Gran Enciclopedia de la Región Valenciana.

[7] Xiquets morts

[8] Vicente Gascon Pelegrí. Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. Tomo 4. Entrada Denia, sitios de. ED.Gran Enciclopedia de la Región Valenciana.

[9] Crecimiento de la población valenciana, analisis y prevención de los censos demograficos (1609-1857). ED. Alfons el Magnanim. València. 1994. Bernat Martí i Badenes Martin.