Topografía y arqueología de tres medinas del sur del Xúquer, Xàtiva, Bairén i Dénia. Indicios de diseño y esplendor urbano en los años del Califato omeya de Córdoba.

CASTELL DE DÉNIA. LA SALA.

Conferència.

(Ponència presentada a Xàtiva, en el Congrés Art i Història a Xàtiva i les Comarques Centrals, l’agost del 2011, i a València, en el Congrés Islam Cercano, l’octubre de 2011.)

Josep A. Gisbert.
18 de desembre de 2012.

Dénia el 1980.

Dénia el 1980.

 

Xàtiva i Dénia son dues ciutat que, mil anys enrere, experimentaren un inusitat desenvolupament urbà, després de segles de silenci de les fonts i d’escadusseres mostres d’activitat.

Xàtiva, per la seua posició estratègica, a la reraguarda o a les portes de València i punt d’aturada del camí, l’antiga Via Augusta, fou fort d’estades efímeres de les tropes califals, de les expedicions que turmentaven a les fronteres del nord. Així, experimentaria un procés de fortificació. De fet, l’arqueologia atesta el bastiment d’una forta alcassaba o ciutadella. Allí s’allotjaren importants càrrecs de l’exèrcit, així com destacats personatges com Ibn Hazm de Cordoba, que composaria a Xàtiva la seua magnífica obra “El collar de la coloma. Tractat sobre l’amor i els amants”.

A Dénia, el califa Abd al-Rahman III funda i construeix, tal com en Tortosa i Almeria, una drassana, per assegurar el manteniment de les naus del seu estol. Aquestes reforçaren i constituirien un dels pilars de la seua política d’expansió mediterrània i atlàntica

La prosperitat de les dues ciutats era ja evident cap a la meitat del segle X. Aquest factor seria el brou per a dues medines que enlluernarien durant els segles XI i XII. A Dénia, l’emir Muyahid, recentment fundada la taifa, l’any 1015, conqueriria les Illes Balears i Pitiüses, mentre que Xàtiva seria ben present a les fonts al temps de les Taifes i dels Almoràvits.

Josep A. Gisbert estudia i adscriu a aquest període importants vestigis de fortificació a Xàtiva i a Dénia, sistematitzant les seues fàbriques i tipologies arquitectòniques, tot i incorporant-les com a obres executades durant el Califat de Còrdova. Parteix del Montsant i de Xàtiva, segueix amb la presentació d’un interessant hisn i ribat en un important punt costaner, a Bairén, i avalua l’emplaçament de les drassanes de madînat Dániya, així com l’evidència arqueològica d’una ciutadella alqassaba del segle X al vessant oriental del castell. Un tret que determina la topografia de la qasba de la medina andalusina els segles que segueixen.

Muralles califals.

Muralles califals.

L’espill d’aquestes arquitectures, a més de destacades fortaleses d’al Andalus, son les muralles de Tànger, ciutat conquerida pel mateix Abd al-Rahman III, que també comptà amb una qasba fortificada amb una forta muralla de carreus de pedra i ànima de tàpia.

Un seguit de vestigis materials i evidències arqueològiques del segle X, que ens apropen a un període de la nostra història en que la boira i la foscor durant molts anys no han deixat veure amb claredat un temps que significà un impuls essencial en la història d’aquestes dues ciutats del sud del Xúquer.