La producció de vi. Una tradició mil·lenària a les nostres terres.

Per Josep Antoni Ahuir.

Aquest article va aparèixer originalment al llibre de festes de Teulada de 2013.

fig 0.1

La Mediterrània, el Mare Nostrum , lloc on Ulisses va navegar en el seu viatge cap a Ítaca, ha estat al llarg dels últims mil·lennis lloc de guerres, d´imperis que naixen, es desenvolupen i decauen, però també de comerç, d´intercanvi de tradicions…

En aquest breu article anem a veure un d´aquests bens que ens van arribar de l´altra banda del mediterrani. Parlarem del vi, del seu origen, del seu comerç i la seua importància com a bé de prestigi des de l´antiguitat fins avui en dia.

El blat, l’olivera i la vinya, la tríade mediterrània, avui tan apreciada com a “dieta mediterrània” són els cultius més antics de la nostra civilització. Aquests cultius van fer que aquells pobladors de l´orient, passaren de la societat caçadora – recol·lectora dels temps del Paleolític Superior (fa uns 32.000 anys) a la societat sedentària neolítica (fa uns 8000 anys), assentant les bases de l’actual civilització basada en el conreu, el pasturatge i el comerç.

fig 0.2

Al nostre municipi, de l´ època prehistòrica (12000 – 5000 anys BP), tenim el jaciment de la Cova de les Cendres o Cova de la Cendra, veritable tresor arqueològic únic, a la façana mediterrània de la Península ibèrica.

fig 1

Vas de la Cova dels Cendres (Teulada). Neolític: entre 6000 i 3500 anys A.n.e. Museu de Prehistòria de Valencia.

Tornant al nostre tema, aquest productes bàsics amb el pas del temps es van anar transformant, així, el cultiu de la vinya es tradueix en la producció de vi, producte bàsic a les taules de la nostra civilització.

Per tal d´explicar tota aquesta transformació sovint s´utilitzen llegendes, teories religioses, quasi sempre utilitzades pels poderosos com a mitjà d´apropiació d´aquest bé.

El vi ha estat des de l’antiguitat més remota un bé molt preuat per l’ésser humà. El seu origen se situa en el món neolític, a  la zona dels Zagros (Geòrgia) en el 8000 a.n.e, i segons explica la llegenda, va ser un regal atorgat pels déus.

Açò es la llegenda, anem a veure la realitat  arqueològica que ens aporta el nostre patrimoni.

A l´Antic Egipte va ser un bé molt desitjat, tal com ens deixen veure les tombes dels reis i els nobles del país del Nil.

Conreant el Raïm per fer el vi. Maler der Grabkammer des Nebamun

Conreant el Raïm per fer el vi. Maler der Grabkammer des Nebamun

Elaboració del vi a l´Antic Egipte. Tomba de Najt, Vall dels Nobles.

Elaboració del vi a l´Antic Egipte. Tomba de Najt, Vall dels Nobles.

A la Península Ibèrica el consum d’aquesta beguda i tot el que comporta ens arriba a través del comerç fenici, primer a l’illa d’Eivissa i una mica més tard al  jaciment de l´Alt de Benimaquia a Dénia (Finals del segle VII A.n.e.).

En aquest xicotet poblat habitat majoritàriament per població indígena, però relacionada amb els fenicis d´Eivissa,  s´ha trobat tres cups, un àrea de premsat, restes d’àmfores per a l´envasament del vi, de tipologia fenícia, magatzems, vivendes organitzades en carrers estrets i allargats i defensats per una sòlida muralla amb vuit torres. En les excavacions dels anys noranta es van trobar associades als cups de premsat més de deu mil llavors de raïm cultivat (Vitis Vinifera), la qual cosa indica que ja des d’àntic a la zona de la Marina Alta comptem amb una important tradició vitícola.

Vitis Vinifera. Pearson Scott Foresman

Vitis Vinifera. Pearson Scott Foresman

Baix relleu amb vaixell fenici.

Baix relleu amb vaixell fenici.

Alt de Benimaquia. Cups de Vi. Dibuix. F. Chiner.

Alt de Benimaquia. Cups de Vi. Dibuix. F. Chiner.

Al municipi de Teulada, de la mateixa època (s. VII A.n.e), tenim el jaciment del Morro del Castellar, on presumiblement es va produir vi.

La Mar Mediterrània és en aquests moments un formiguer comercial. Per als segles VIII i VII A.n.e. tenim restes materials com: àmfores Rachgun I, fabricades a la costa de Màlaga, àmfores greges com les fabricades a Chios, encara que trobades al jaciment fenici de la Fonteta (Guardamar del Segura), àmfores massaliotes (fabricades a Marsella) o àmfores etrusques (fabricades a Etrúria), restes d´utensilis com l’infundíbul etrusc trobat a Xàbia etc., la qual cosa dóna una idea de la importància comercial que van tenir aquestes terres durant la protohistòria.

En aquest moment s’està gestant la cultura ibèrica, els cabdills de la qual arrepleguen el testimoni de la producció de vi per a consolidar el seu poder. En aquest context el vi seria un objecte de prestigi dins del món indígena.

Cap als segles IV i III A.n.e, es documenten cups en jaciments ja plenament ibèrics com la Illeta dels Banyets al Campello.

El món grec entra en contacte amb les nostres terres, també a través del comerç, i açò es tradueix en l’arribada a aquesta zona de recipients ceràmics com cráteres, kylix o escifos, decorats amb escenes de simposis o grans banquets on el vi era consumit en abundància.

Kilyx amb representacions de banquets amb vi a Grecia. Marq - Museu del Louvre

Kilyx amb representacions de banquets amb vi a Grecia. – Museu del Louvre

Les fonts, ens parlen d´una colònia grega a les nostres terres la mítica “Hemeroskopeion”, que significaria “atalaia de dia”.

Els investigadors no es posen d´acord sobre la seua localització, ja que no tenim restes arqueològiques que ens indiquen on estaria situada. Esperem que aquest “enigma històric” es puga resoldre algun dia i ens trobem la “atalaia de dia” a Dénia, Xàbia, Calp o per què no?, Moraira.

Deixem les ciutats mítiques i tornem a la realitat de la nostra història ben coneguda.

En el segle II A.n.e. quan el món romà comença a convertir la Mediterrània en un vertader Mare Nostrum, on el comerç del vi i l’oli transformen les terres d’Hispània en un autèntic rebost per a la resta de l’Imperi.

Açò es pot veure gràcies als nombrosos derelictes localitzats front de les nostres costes i que han permès recuperar tot un seguit de àmfores que servien per al transport i comerç del vi entre les nostres terres i diversos punts de l’Imperi Romà.

Dins del repertori de contenidors per al comerç del vi, el més antic, és l’àmfora greco-itàlica, i seguit després per l’àmfora Dressel 1, la Dressel 2-4, i ja per a moments tardans les àmfores africanes que indiquen la importància del nord d’Àfrica en el comerç del vi en època tardo-antiga.

Al terme de Teulada, hi ha documentats fins aleshores, 14 jaciments amb materials romans, sobretot ceràmica, són en la seua majoria explotacions agrícoles.

Mapa amb els jaciments romans a Teulada. Llibre Joaquim Bolufer.

Mapa amb els jaciments romans a Teulada. Llibre Joaquim Bolufer.

A causa de la globalització del comerç per tota la Mediterrània, les costes valencianes meridionals segueixen sent un punt important de distribució, com indica clarament l’arribada a les nostres terres d’un tipus d´ àmfora procedent de la zona de Palestina, ja de cronologia tardana.

El fet que part del comerç romà estiguera basat en el vi és conseqüència del consum en quantitats abundats que d´ell en feia la societat romana. Tenim constància d’açò gràcies a les fonts que ens parlen de banquets, i de com el vi es converteix en un element important dins de la vida social romana.

Fins als nostres dies ens han arribat utensilis que servirien per al consum aquesta beguda en aquests banquets, però també en la vida quotidiana de la societat romana.

Tot açò es tradueix en els aixovars que trobem en excavar tombes romanes d´aquesta època, com les trobades a l´antiga Dianium (Dénia).

Tenim pitxers, copes, bols que dins de la vaixella romana eren utensilis molt utilitzats, donada la importància del vi en aquesta època.

En les nostres terres s’ha documentat una sèrie d´alfars, com els situats en el territorium de Dianium (Dénia), on es produeixen des del segle I A.n.e, àmfores que s’utilitzen en el comerç del vi.

Un exemple seria l´Almadrava al municipi dels Poblets, tot un exemple de Vil•la amb un complex sistema de forns que produeixen una gran quantitat de ceràmiques que s´utilitzaven per al comerç i el consum del vi.

L´Almadrava. Museu Arqueològic de Dénia

L´Almadrava. Museu Arqueològic de Dénia

Al terme de Teulada, s´han documentat mitjançant prospeccions diverses vil·les que segurament tindrien capacitat per produir recipients ceràmics.

Part del món simbòlic que acompanyava el consum del vi apareix plasmat en els mosaics que adornaven les cases nobles de la societat romana.

A les nostres terres tenim alguns exemples d’açò, cas del mosaic dels erotes descobert en el Vicus dels Banys de la Reina, a Calp.

Mosaic Calp. Banys de la reina

Mosaic Calp. Banys de la reina

A l´Edat mitjana, el vi s’estén per les nostres terres primer a l’època andalusina (s. VIII – XIII), trobem alqueries amb bancals, restes de premses, restes ceràmiques utilitzades per a guardar, per a servir aquest preciat bé.

A l’època Feudal (ss. XIII – XV), el vi es complement indispensable de la taula de senyors com el Compte de Dénia, Alfons el Vell, que al costat de personatges com Ausiàs March, Joanot Martorell o altres cavallers gaudien de les millors collites i les més suculentes carns en grans banquets.

FIG 14

Per descomptat a les èpoques següents (Renaixement, Barroc, Romanticisme…), el vi segueix sent un preat bé en mans dels més poderosos.

En conclusió, si a l´actualitat considerem un gran goig beures una copa de bon vi “del terreno” o fer turisme enològic, hem de recordar que els nostres avantpassats neolítics, fenicis, grecs, romans, visigots… ja ho feien, que és una herència que ens han deixat i que com a patrimoni nostre que es hem de protegir-lo i transmetre´l a les generacions futures.

Tota aquesta informació es podria enllaçar amb l’actualitat fent èmfasi amb les noves possibilitats que tenim avui en dia, com serien per exemple donar la denominació d’origen, per posar en valor els vins i licors produïts amb raïm del nostre poble, la realització d´una excavació al Morro del Castellar, per veure si apareixen estructures de producció de vi i confirmar la durada del poblat i la seva relació amb el món ibèric, i finalment el tema de la divulgació cultural i el foment del turisme, no sols de sol i platja, sinó el turisme cultural, enològic, arqueològic, al cap i a la fi, posar en valor tota la herència i el patrimoni de la nostra historia.

Bibliografia: 

D.D.V.V. 1999: Historia de la Marina Alta. IECMA. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

ÁLVAREZ N.; CASTELLÓ J.; GÓMEZ C.: 2000. Estudi Preliminar de las ánforas del Alt de Benimaquia, (Dènia, Alacant), Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Castelló,

BOLUFER J. 1995. El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.

DIETLER, M. 1990: “Driven by drink: the role of drinking in the political economy and the case of early Iron Age France”. Journal of Antrhopological Archaeology 9: 352-406

FRANKENSTEIN, S. 1997: Arqueología del colonialismo. El impacto fenicio y griego en el sur de la Península Ibérica y el suroeste de Alemania, Ed. Crítica, Barcelona.

GÓMEZ BELLARD, C. y GUERIN, P. 1995: “Los Lagares del Alt de Benimaquia (Denia): en los inicios del vino ibérico”. Arqueología del vino. Los orígenes del vino en Occidente: 241-270.

GUERRERO, V.M. 1995: “El vino en la protohistoria del Mediterráneo Occidental”. Arqueología del vino. Los orígenes del vino en Occidente, Jerez de la Frontera: 73-104.

LLOBREGAT E .1972 Contestania Ibérica. Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante.

VIVES, J. 2005: Negociando encuentros. Situaciones coloniales e intercambios en la costa oriental de la Península Ibérica (ss. VIII-VI a.C.). Cuadernos de Arqueología Mediterránea 12. 2005, Barcelona.