Roc Chabàs i les investigacions sobre el cristianisme primitiu a Dénia: el mosaic de Severina i l’orant de Dénia.

Per Josep Antoni Ahuir Domínguez.

Aparegut originalment en el llibret de Festes Patronals en honor a la Santíssima Sang de Dénia, 2013.

En aquest xicotet article parlarem sobre la important figura de l´historiador i arqueòleg denier Roc Chabás per a la historia de la nostra ciutat  i de la noticia que ens dona sobre dos peces arqueològiques de vital importància per entendre la Dénia tardo antiga i l´ arribada del cristianisme a les nostres terres.

Aquests dos testimonis són el sepulcre de Severina i l´Orant de Dénia, datats al segle IV d. C.

Anem a veure en primer lloc un xicotet esbós de la figura d´aquest important personatge de la cultura de Dénia, l´historiador Roc Chabás Llorens (Dénia, 9 de maig de 1844 — Dénia, 20 d’abril de 1912) va ser un dels intel·lectuals més importants de la segona meitat del segle XIX i primeries del segle XX.

Fig 1

El nostre historiador es va formar al Seminari de València, graduant-se en Teologia l’any 1865. Va treballar com a sacerdot a Dénia, i després de alguns anys d´estudi i treball va obtenir-ne la canongia de la Catedral de València on s’ocuparia de l’arxiu durant tota la seua vida, dedicant-se a la catalogació i estudi dels fons, que fins a la seua arribada s’hi trobaven completament abandonats.

La seua primera publicació va ser una Historia de la Ciutat de Dénia (1874-1876), en la qual estableix la cronologia dels reis musulmans de la ciutat, entre altres fets. Es la primera historia “científica”, tenint com a precedents la Diana Desenterrada de Marco Antonio Palau (1763) i El Llobarro. Anales de Denia y su comarca, de mossèn Francisco Palau (1743-1823).

Va ser membre de la secció d’Arqueologia de Lo Rat Penat, de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història.

I ens va deixar un gran nombre d´obres d´obligada consulta. Cal destacar la revista El Archivo, font inesgotable d´informació per a qualsevol historiador, arqueòleg o interessat en la cultura i en l´historia de Dénia i la Comarca de la Marina Alta.

I.   El Mosaic de Severina:

Segons ens conta Roc Chabás que José Antonio Morand, veí de Dénia, és el responsable en 1878 del descobriment del mosaic, segons ens diu, el 16 de desembre de 1878, quan estaven realitzant-se unes obres en la parcel·la del citat propietari, que segons la versió de Roc Chabás, van comportar una excavació arqueològica, duta a terme per el propietari dels terrenys, el Sr. Morand i ell mateix. En aquesta intervenció es va descobrir a dos metres de profunditat un sepulcre tancat, construït amb grans blocs de pedra tosca i cobert amb el mosaic, el qual estava format per milers de tessel·les.  I que va ser el mateix Sr. Morand qui va donar avís a les autoritats. Verificant aquestes la troballa es van prendre les mesures necessàries per conservar-lo com diria el mateix Chabás, “suerte grande ha sido que una tan rara preciosidad del arte cristiano cayera en manos de quien ha sabido conservarla” (Chabás, 1886: 20).

En el article de El Archivo, Chabás, ens explica la sepultura; així, el mosaic estava situat amb el cap al sud i els peus al nord. Estaria fabricat per diversos milers de tessel·les de diversos colors, amb unes mesures aproximades de 2,12 metres per 0,85 metres.

Junt al cadàver, que estava desfet, segurament per la humitat, ja que era un terreny agrícola, van aparèixer una sèrie de monedes en molt mal estat de conservació, així com una xicoteta ampolla de vidre, segurament un utensili de perfumeria, molt habitual al món romà.

Segons ens conta Roc Chabás, en aquells dies d´excavació es reunien a sopar en torn a un lloc cobert, tenint com a centre del lloc de reunió les restes del mosaic.

Fig 2

Portada de la revista literària setmanal El Archivo. Any 1886. Article sobre la troballa del sepulcre de Severina a Dénia

Aquesta seria l´historia de la troballa del conegut com Mosaic de Severina, avui en dia conservat al Museu de Belles Arts de Valencia, el Sant Pius V.

Passem ara a veure com és el Mosaic des del punt de vista estètic.

Es tracta d´una peça excepcional, en primer lloc anem a veure la inscripció que te, diu així:

S E V E R I N A

vIXIT AN

noS XXXX

reCESSIT IN

pACE TERTI

VIDVS FEB

La transcripció del text seria la següent: Severina (que) va viure quaranta anys, va morir a la pau del onze de febrer.

Segons els especialistes en epigrafia de l’antiguitat, quan apareix la formula llatina IN PACE, indica que es tracta d´una persona cristiana.

En els anys noranta l´equip d’arqueòlegs dirigits per Josep Antoni Gisbert, van intervindré en aquesta zona, localitzant-se estructures i carrers corresponents a l’època imperial romana. Es trobaren restes que comprendrien la cronologia entre el segle I i el segle IV d. C.

Fig 3

Sepulcre de Severina. Mosaic sepulcral procedent de les excavacions de l’Hort de Morand a Dénia. Museu de Belles Arts de València (Foto del autor)

II.   L´ orant de Dénia:

Al volum IV de la revista el Archivo, Roc Chabás ens conta que la troballa d´aquesta peça es va produir a desembre de 1879, al començar a treballar les terres front a l´ermita de Santa Paula.

El propietari, Don Juan Cardona Vives, el va cedir a Don Francisco Merle, sent aquesta persona qui el custodiarà fins que se’l van endur a Valencia.

Es tracta d´un fragment de marbre blanc treballat, d´uns quaranta centímetres d´altura, que segons ens diu en El Archivo, no van trobar més fragments.

Iconogràficament és un baix relleu del que ens queden sols dues figures, sent la principal una dona amb el cap descobert. Presenta el cabell llarg que li cau sobre els muscles, tenint el braç dret alçat i la mà oberta.

La part esquerra està trencada, però per paral·lels amb altres baix relleus, és la posició típica dels orants.

El vestit que portava la dona, és una espècie de túnica, que a les fonts anomenen com a  colobium, de la que es veuen les mànigues, sobre ella du un mant o palium que pareix nugar-se sobre el muscle dret, deixant el cap descobert.

L´altra figura que presenta la peça és un home, presenta el monyo tallat curt, el vestit és molt paregut a la figura de la dona, però traient el braç per dalt del pallium, sostenint d´aquesta forma el braç de l´orant.

Amb el gest de la mà (tres dits estesos i els altres dos recollits) està fent la anomenada con Benedicció llatina.

Segons els especialistes que ja a finals del segle XIX, el van estudiar, el situen en torn al segle IV d. C, en època de Constantí o Tertulià, arribant a aquesta conclusió pel tema de que la figura femenina presenta el cap sense vel.

Així doncs, es tractaria d´un interessant baix relleu que posa de manifest la importància d´aquest cristianisme primitiu per a la ciutat de Dianium, Dénia.

L´Orant, al Museu de Belles Arts, Sant Pius V de Valencia. (Foto Autor)

L´Orant, al Museu de Belles Arts, Sant Pius V de Valencia. (Foto Autor)

Portada de la revista literària setmanal El Archivo. Any 1888.  Article sobre la troballa de  l´Orant a Dénia.

Portada de la revista literària setmanal El Archivo. Any 1888. Article sobre la troballa de l´Orant a Dénia.

Amb aquesta xicoteta aportació hem intentat que els deniers que vulguin, tinguen la oportunitat de conèixer un poc millor dos peces excepcionals del nostre passat i que ja fa molts anys que altres conciutadans conscienciats amb el nostre patrimoni van excavar, estudiar i difondre.

També volem reivindicar el treball que va voler dur a terme Roc Chabás com a arqueòleg de vegades ocultat per la seua magnifica feina com a arxiver i historiador.

Així i segons les ultimes investigacions estaríem davant de dues peces excepcionals, una el Mosaic de Severina, el qual com afirmen alguns autors podria ser un dels mosaics més antics de tot l´Estat Espanyol, a l´ època paleocristiana, és a dir per als segles IV  i V d. C i l´altra un baix relleu molt interesant per conèixer la iconografia del món paleocristià a la Península Ibèrica.

Bibliografia:

Bas Carbonell, Manuel (1995). Roque Chabás, el historiador de la “Renaixença”. Ed. Canfali Marina Alta.

Chabás Roc (1874). Historia de la ciudad de Dénia. 2 volums.

Chabás, Roc (1886): “El Sepulcro de Severina. Mosaico de los tiempos primitivos del cristianismo descubierto en la ciudad de Denia (conclusión)”. El Archivo, 3, 20 de mayo de 1886, Dénia (consultada en la edició facsímil, llibre I, Alicante 1985), p. 17-20.

Chabás, Roc (1886): “El Orante de Dénia”. El Archivo 4, 27 de mayo de 1886, Dènia (consultada la edició facsímil, llibre IV, Alacant 1990), p. 192-203

Chabás Roc (1891). La fundación de Valencia y la introducción en ella del cristianismo.

Gisbert J. A (2007) Dos tempranos testimonios del cristianisme hallados en Dénia. La Gran Historia de la Comunidad Valenciana.

Gisbert J. A (2012), Roc Chabás i l´arqueologia cristiana, Dénia i la llum dels primers cristians. Revista Dénia guia.

Si voleu més informació, amb motiu del 150 aniversari del naixement de Roc Chabás, les revistes Aguaits (nº 11) i Saitabi (nº 46) van editar uns  monogràfics sobre la figura de Roc Chabás.

Amb  motiu del primer centenari de la seua mort, han aparegut un parell de articles al numero 31 de la revista Aguaits, editada per l´Institut d´Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA).