La festa de l’escaldà a Jesús Pobre

Per Jaume Sau Moncho

El pròxim diumenge 25 d’Agost tindrà lloc a Jesús Pobre la festa de l’escaldà, en el dia gran de les festes dedicades al poeta  Ben-Al –Labbana.

programa festes

L’escaldà és candidata a Bé d’Interès Cultural Immaterial, status que esperem que prompte assolisca. Es tracta d’una tradició molt arrelada a les nostres terres directament relacionada amb la vida de la Marina al llarg de tot el període de conreu i elaboració de la pansa. (S. XIX i XX).

AomCli (94)

L’escaldà és un procés mitjançant el qual s’accelera l’elaboració de la pansa. Si bé, una de les maneres d’elaborar aquest producte (tan important per al desenvolupament econòmic de la Marina al s.XIX) és assecar-lo directament al sol fins que siga apte per a la exportació o consum, en la Marina trobem aquest altre mètode.

L’escaldà consisteix bàsicament en introduir el raïm de moscatell dins d’una solució de aigua i lleixiu o sosa bullint durant uns segons. El que fa aquesta solució es tallar el raïm i accelerar el seu assecat. A més, el raïm queda impregnat dels líquids que s’evaporaran a poc a poc mentre s’asseca.

AomCli 119

Pascual Madoz ens ho explicava així en 1850:

“Confeccionada la lejía se pone a hervir en una grande caldera enclavada en unos hornos que se hacen en campo raso, y cuando la espuma va a salirse y prorrumpe en grandes borbotones, se toma un cazo de hierro o cobre generalmente todo lleno de agujeritos y con un mango de media vara el cual se llena de uvas, y hundiéndolo dentro de la caldera cosa de un palmó, poco más o menos, se saca al  momento y se llevan las referidas uvas al tendedero.”[1]

 L’escaldà  i els riuraus estan en els últims anys apareixent com els elements més visibles (un immaterial i l’altre material) d’aquest procés de recuperació del que esta gaudint el món relacionat amb la pansa a la Marina (i també altres comarques).  Congressos, jornades i diferents publicacions  ens mostren que l’interès per conservar els usos i tradicions del nostre passat està a l’ordre del dia.

AomCli 112

El que veureu si passeu per Jesús Pobre el pròxim diumenge és una recreació, una finestra oberta a un passat  en el que la pansa era la base de la vida en la Marina. Hui, és difícil no veure-la de manera romàntica. No es viu de la pansa i jornades com la que veureu són recordatoris del passat, com si d’un museu vivent es tractara.

La jornada es completarà amb tallers per a fer canyissos i llata.

L’escaldà està convertint-se en  un dia de festa a Jesús Pobre, que recorda amb orgull el seu passat panser . Estem davant una activitat tradicional amb un altíssim valor etnogràfic  que necessita ser mantinguda no només per les institucions, sinó també, i sobretot,  pels habitants de la Marina. La declaració d’aquesta festa com a Bé d’Interès Cultural Immaterial és cada dia més necessària per a donar a conèixer i conservar aquesta tradició.

Fotos: Arxiu de la Biblioteca Valenciana.


[1] MADOZ, P. (1845-1850), Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. Facsímil Ed. París Valencia.