EL PARTERRE ACADEMICISTA DE LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT DE DÉNIA

Aquest octubre han fet tres anys de l’última intervenció que va sofrir el Panterri i que va canviar la seua imatge d’una manera dràstica per a molts. Potser els habitants de Dénia ja ens hem acostumat a veure’l. Ací teniu un repàs sobre les diverses modificacions que ha sofert la plaça des de la seua construcció i adjuntat un treball més detallat al voltant de tota la seua història i de la polèmica que es va generar.

 

Per Irene Buigues Sapena.

El S.XIX a Dénia és l’etapa més important a nivell de canvis urbans. S’enderrocaran les muralles i la ciutat s’unirà amb el Raval, ocupant-se terrenys verges. Es construiran magatzems, la Glorieta i el Teatre, així com l’estació del Nord. També és el moment en el que s’introdueixen les noves tecnologies: del 1881 és el primer projecte d’aigües potables, el 1884 arriba el tren i 1886 comença a funcionar la fàbrica del gas.

Dins la tasca urbana que es dona des del 1870 fins al 1900 hi ha dos fets que destaquen i preocupen: el sanejament i les reformes interiors. És el moment en el que s’intenten dessecar el dos marenys a nord i sud de la ciutat, la Marjal i el Saladar. Les reformes interiors són molt nombroses, quasi tots els carrers de la ciutat s’arreglen. Del 1880 és el projecte del parterre de la plaça de la Constitució, de Josep Cardona.

El Parterre, o el també conegut com Panterri, compta amb un disseny de les acaballes del segle XIX. Era un espai públic secular, envoltat pels edificis més representatius del poder a la ciutat (l’Ajuntament i l’Església de l’Assumpció), i constituïa una de les places més atractives i rellevants del centre històric de Dénia. La seua concepció originària era la de pars terrae, un espai públic on la terra era essencial, així com la seua vegetació, part important de la seua genètica com a jardí. Els usos religiosos i civils que es practicaven han sigut transcendentals per als deniers i denieres, els quals han arribat a generar vincles emocionals amb la plaça.

(Fig. 1. Postal acolorida. Edició Thomas. Barcelona. C. 1914)

(Fig. 1. Postal acolorida. Edició Thomas. Barcelona. C. 1914)

(Fig. 2. Postal. La Industrial Fotográfica. C. 1910)

(Fig. 2. Postal. La Industrial Fotográfica. C. 1910)

En la postal d’Esquerdo podem observar les línies del disseny del jardí. Una imatge congelada en el temps on es veu la vegetació que ornava el jardí. Entre l’Església i l’Ajuntament trobem una casa que durant molts anys va tancar la plaça. Casa en la que segons conta la tradició varen viure els pares de sant Vicent Ferrer durant la seua estada a Dénia.

(Fig. 3. Postal. Edició Imprenta Esquerdo. Foto Luján. C. 1915)

(Fig. 3. Postal. Edició Imprenta Esquerdo. Foto Luján. C. 1915)

  A l’hivern, la manca de fullatge als arbres dóna una imatge nítida de la plaça. Una perspectiva excel·lent, on destaca la terra del parterre, així com el disseny dels contorns de les dues plataformes que conformen la plaça; la de davant del temple i la que hi ha davant la casa consistorial. Al fons s’endevinen, a l’esquerre, la Torre Roja del Castell. A la dreta, la Punta del Diamant, dins la fortalesa.

 (Fig. 4. Plaça de la  Constitució. Postal. Edició Folqué. C. 1927)


(Fig. 4. Plaça de la Constitució. Postal. Edició Folqué. C. 1927

La urbanització del 1945 de la Plaza de los Caidos (aleshores anomenada així) ocupava un lloc preferent en el pla general de reformes que l’Ajuntament de Dénia tenia en ment. No s’havia intervenint en la plaça des de la seua construcció. L’arquitecte del projecte ens parla de que en aquella època existeixen poques solucions per a la plaça, donada les seues xicotetes dimensions i la seua limitació pel trànsit rodat, ja que en aquells temps, l’entrada principal a la ciutat esdevenia per el Carrer Loreto i el Carrer la Mar.

El projecte pretendrà conservar les línies i els passos establerts en aquell moment, construint una terrassa front a l’Església Parroquial junt als jardins, s’empedra la calçada i es rectifiquen i construeixen voreres, així com s’adopta d’un nou sistema d’enllumenament.  La llamborda adoptada és del tipus anomenat mosaic, de xicotet tamany proporcionant un aspecte agradable a la vista. Mentre que les escales i els murs dels jardins es projecten de pedra.

(Fig. 5. Voreres, empedrament de la calçada i escalinata de pedra.)

(Fig. 5. Voreres, empedrament de la calçada i escalinata de pedra.)

L’última reforma de la Plaça de la Constitució s’inclou dins del projecte DéniaFutur de desenvolupament local que es posa en marxa amb uns objectius concrets, però el que ens interessa destacar d’estos objectius, és el de la conservació del patrimoni amb una actuació integral en el centre històric, i el de la participació de tots els ciutadans i ciutadanes de Dénia (com així queda plasmat en el fullet informatiu que presenta al setembre l’Ajuntament de Dénia).

La reforma s’iniciarà el 15 d’Octubre del 2010 amb l’entrada de les màquines a la Plaça de la Constitució, i la retirada per part dels operaris dels carreus de pedra del Montgó. El mateix dia a les 19.00h estava convocada una concentració per part dels ciutadans, del PSOE i del moviment “Salvem el Panterri”; hores abans l’alcaldesa Ana Kringe ja havia declarat “no vamos a paralizar las obras”. Les obres anaren desenvolupant-se amb un gran descontent ciutadà i una gran expectació. Amb les obres ja començades s’inicien els tràmits de reclamació del cessament d’enderroc.

El 23 d’Octubre del 2010 es publica una notícia fent referència a estes obres: “Las obras de Dénia amenazan un pedestal romano”. Els operaris havien arrancat del seu emplaçament, en l’escalinata que hi ha junt a l’ajuntament, un pedestal romà del Segle I dC i l’havien traslladat a la zona central de la plaça, on hi havia més moviments de màquines. Provocació? El cas es que el govern local no havia encarregat a cap tècnic del departament d’arqueologia supervisar este trasllat tant delicat com és el d’un pedestal.

(Fig. 6. Les obres de la Plaça amenacen un pedestal romà)

(Fig. 6. Les obres de la Plaça amenacen un pedestal romà)

El resultat final de les obres és el que tots coneguem ja:

(Fig. 7. Vista general de la Plaça de la Constitució)

(Fig. 7. Vista general de la Plaça de la Constitució)

No trobem cap element arquitectònic del Parterre, exceptuant a les xicrandes, dues d’elles en la seua posició original i les altres dues trasplantades. S’han eliminat totes les llambordes de maçoneria (conformada per pedra extreta del Montgó).

Encara trobem l’escalinata de davant de l’Església, però molt diferent, així com l’escalinata que dona accés a l’Ajuntament. S’han arrancat murs i els carreus de pedra calcària del Montgó que els coronaven, i s’ha eliminat el jardí i els banquets. A canvi, s’ha anivellat la plaça, havent de rascar gran part de la pedra original en la que s’emplaça el Castell. S’han utilitzat dos tipus de llambordes de diferents colors i de fàcil embrutiment, i s’ha afegit un nou material a la plaça, que té molt poc a veure amb els materials originaris de la zona, el corten. Material del qual estan fetes faroles, papereres i jardineres. I s’han afegit una espècie de cubs de dubtosa identificació, tal vegada es tracte de banquets unipersonals.