Dos fets històrics d’època moderna vists des del Port de Dénia

Per Vicent Martí La Peña.

El Port de Dénia

El Port de Dénia

-El port a l’època de la monarquia hispànica amb l’expulsió dels moriscos al 1609.
Després de tot el procés de conquesta i repoblació cristiana durant tot el final de l’Edat Medieval, la gran majoria de fidels de l’ islam continuaren habitant les nostres terres i professant la seua religió. No hi hagué una expulsió, sinó que foren a poc a poc conduits a les terres d’interior. La repoblació no fructiferà massa i la majoria de la població continuava sent andalusina. Eren els denominats mudèjars. Però durant el regnat de Carles V, hi hagué un decret que obligava als mudèjars a batejar-se, convertint-se així en moriscos o antics musulmans que ara viuen i abracen la fe cristiana.
Però el problema no acabà ací perquè molts musulmans es negaren a batejar-se i altres que si es batejaren continuaren amb el seu antic dogma a amagades.
Aleshores aquesta problemàtica tan antiga serví com a revulsiu. Les diferents derrotes que la Monarquia Hispànica anava recollint a les seues guerres europees -sobretot la proximitat de la treva de Flandès al 1609-, foren tapades i emmascarades mitjançant aquesta mesura tan radical i a la vegada tan poc encertada, per a les nostres terres poblades de moriscos, hereus del immens llegat andalusí de la nostra comarca.
Un personatge fou clau en tota aquesta desproporcionada mesura contra els moriscos: Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, Duc de Lerma i cinquè Marqués de Dénia.

El Duc de Lerma.Retrat de Juan Pantoja de la Cruz

El Duc de Lerma.Retrat de Juan Pantoja de la Cruz

Ell fou l’encarregat de dur endavant els projectes de govern de la Monarquia Hispànica, i la seua influència feu que el Port de Dénia tinguera un lloc destacat a la història d’Espanya per culpa d’aquest fosc episodi. L’influencia del duc i marqués aconseguí que la ciutat portara endavant un gran projecte urbà i de creixement demogràfic, s’arribà a construir un Palau o Residència al cim del Castell, avui totalment destruït. Les visites del rei Felip III, fins a tres, a la nostra benvolguda ciutat, en només 6 anys, són prou significatives de la relació de Dénia amb la Cort Reial.
La culminació de les influències del Duc de Lerma i cinquè Marqués de Dénia arribà mitjançant la concessió del títol de ciutat de mans del propi rei. Fet que fa dos anys varem commemorar a la nostra ciutat.
Un dels motius més destacats que feren possible les visites del rei fou el propi port, ja que el rei era un gran aficionat a embarcar-se per anar a pescar. I la costa de Dénia trobà el marc inigualable per realitzar els seus desitjos mariners.
Encara que un poc confusa, des de la Crónica de Valencia y su Reino de Martín de Viciana de 1564, s’han succeït les descripcions sobre el port. A Década I de Historia de la ciudad y Reino de Valencia, Escolano, al 1610-11, una vegada ja havia arrancat el procés d’expulsió, ens aclaria la descripció de Martín de Viciana.
Deia així:
“Su entrada, se toma por un canal rodeada de secos: y así se está como cerrado con llave noche y día, y no se puede embocar por ella que no se ponga la mira de una torre del muro viejo, que responde a cierta peña bermeja, que se descubre sobre la ermita que llaman de Santa Paula; y por tanto, necesita de piloto práctico y bien mirado para no correr riesgo el navio, y abrirse en los secos. Surgido una vez dentro, es puerto muy seguro; porque cuando el agua de la tormenta corre azia tierra, no puede dar la vuelta por el canal, y así toma a los navíos por proa y las xarcias no reciben pesadumbre alguna. La seguridad contra los enemigos viene también del castillo vecino, que le ampara con su mucha artillería.”

L’expulsió dels moriscos des del port de Dénia. Vicent mestre. Col•lecció Bancaixa.

L’expulsió dels moriscos des del port de Dénia. Vicent mestre. Col•lecció Bancaixa.

Endinsant-se ja en el tema morisc, el port de Dénia fou el més important de tots els ports de la Península Ibèrica, durant tot el procés d’exili morisc. Anem a veure perquè!
Tres grans característiques he d’anomenar per saber perquè el port de Dénia fou l’elegit:
• La primera es la influencia del Marqués, que ja hem tractat.
• La segona es la proximitat del port a les zones més densament poblades de moriscos de tota la corona. I es que les valls de l’interior de les dues Marines, la Ribera Alta, el Comptat, la Costera i la Safor acumulaven més població morisca que cap altre lloc d’Espanya.
• Y per últim, la tercera característica es la importància del port per ser un fondejador natural, molt segur per les naus que carregaven els moriscos cap a l’exili. Per tant, el port de Dénia fou alguna cosa més que el lloc triat per l’influencia del cinquè marques. Més be fou el lloc perfecte i necessari gràcies al seu magnífic port natural.
Per acabar tractaré de reflectir el volum de l’expulsió a través de la quantitat d’ expulsats. Segons els especialistes medievalistes es parla de que des del port de Dénia s’arribà a expulsar a unes 50.000 persones d’un total de unes 100.000 que s’expulsen a tot el País Valencià. Per tant, només pel port de Dénia van abandonar les nostres terres una sisena part del total que agafaren sense més remei la senda de l’èxode, de tot el territori espanyol: uns 300.000 moriscos!!!

-El port a la Guerra de Successió, amb la proclamació de l’Arxiduc Carles de la casa Austria, com a rei d’Espanya, als inicis del segle XVIII.
Durant l’últim terç del segle XVII, la incapacitat per tindre fills del rei Carles II, l’Encisat, feu que les monarquies europees amb més rellevància, dipositaren sobre la corona hispànica, les seues esperances per ampliar els seus dominis i aconseguir un Imperi.
En aquell moment existien dues monarquies molt importants per al context europeu. La casa Austria representada per l’Arxiduc Carles, i la casa Borbó representada pel Duc d’Anjou. Les dues es posicionaren al capdavant en la carrera successòria.
Però pareix ser que l’elegit no formava part de cap d’aquestes dues corones. Al 1698, Carles II nomenà hereu a Josep Ferran de Baviera, però al 1699 morí.
Aleshores s’encetà la carrera per ser l’elegit l’hereu. Al 1700, abans de morir, Carles II anomena successor Felip d’Anjou, net del rei de França, Lluis XIV.
Mentre Felip entra en Madrid i jurà les corts i privilegis dels diferents regnes hispànics, el seu avi proclama els drets successoris de Felip cap a la corona francesa.
La resta de potències no veuen amb bons ulls que un sol monarca ostente les corones de França i Espanya, i s’enceta la Guerra de Successió.
L’Arxiduc Carles es proclamat, a la ciutat de Viena, rei d’Espanya. Aleshores pren Gibraltar i confia en arribar prompte a Barcelona. En el seu periple marítim cap a Barcelona desembarcà a Altea amb la intenció de ser anomenat rei d’Espanya. Però aquesta opció no collà i emprengué el seu viatge cap a València.
Estem al 17 d’Agost de 1705. El port de Dénia fou la segona parada de l’exèrcit de l’Arxiduc en busca del reconeixement com a rei. Era un bon port per fondejar i també era un port privilegiat per a les comunicacions marítimes, fàcilment defensable pel seu Castell.

Proclamació de Carles com a rei d’Espanya a Dénia

Proclamació de Carles com a rei d’Espanya a Dénia

Pareix ser que l’Arxiduc no arriba mai a xafar la ciutat. Es mantingué fondejat dins del port abans de reprendre el camí cap a Barcelona, mentre el seu general més carismàtic, Basset, buscava el més que necessari recolzament per fer-lo rei. La ciutat de Dénia obri les seus portes a les armes de l’Arxiduc.
Eixa proclamació arribà al dia següent, 18 d’Agost de 1705. La ciutat de Dénia, proclamà com a Carles III d’Espanya, l’Arxiduc Austríac. Fou la primera ciutat en fer-ho i Carles, ja tenia el reconeixement que tant anhelava.
Gran part de culpa d’aquesta proclamació fou pel General Basset. Ell fou el portador de la carta de l’Arxiduc per al Consell de la Ciutat de Dénia, clarament partidari del bàndol austriacista.
Que li suposà a la ciutat i al seu port, aquesta decisió? No es desproporcionat afirmar que possiblement fou el major desastre i destrucció que haja patit mai la ciutat, res comparable a la Guerra contar el Francés o a la Guerra Civil, molt menys destructives per a Dénia i la seua població.
Al 1707, la victòria de les tropes borbòniques amb la Batalla d’Almansa per sempre recordada, la rendició de la ciutat de València i l’abolició dels furs amb els Decrets centralistes de Nova Planta, foren els inicis del replegament austríac i l’expansió borbònica a la Península.
I es que no hem d’oblidar que també fou una guerra que tingué una vessant europea, que amainà quan morí al 17011, l’emperador austríac Josep I, i recaigué sobre l’Arxiduc la corona d’emperador d’Austria. De repent se li oblidaren, com si un lapsus mental l’abordara, totes les seus intencions per ser l’únic rei d’Espanya. Ja no li interessava perque posseïa altra corona!
Començaren les negociacions de pau. Felip cinquè renuncià als drets sobre la corona francesa, millorant l’equilibri europeu i posant fi a l’hegemonia francesa. Condició que fou clau per la pau, que arribà amb la firma dels Tractats d’Utrech i Rastatt, al 1713 i 1714, respectivament.
Lluny d’aquest marc europeu d’aliances i monarquies, de Decrets de Nova Planta i de centralitzacions administratives molt més rentables econòmicament per la nova monarquia francesa, el port de Dénia des del que Basset desembarcà; el castell que serví per defensar-se; i la magnifica ciutat que acabà la guerra amb només uns centenars de veïns, quedaren pràcticament arrasats. Com a conclusió, destacar que l’evident importància del port com a base naval a la Mediterrània, quedà destruïda.

 

Aquest article va aparèixer  originalment al Llibre de Falles de Dénia de 2014