Uns apunts sobre el naixement i desenvolupament del barri de Baix la Mar

Per Vicent Martí la Peña.

LOTY-08264_P castell des de explanada

A l’època medieval cristiana, als segles XIV i XV, comença a sorgir un raval de la mar a partir del c/Pont. Aparegueren les primeres vivendes i magatzems. Encara que aquest raval fora molt menut i sense cap tipus d’organització, anà creixent fins que a partir del segle XVII experimentà una forta consolidació amb l’aparició de nous magatzems.

Però la formació del raval mariner fou un fet que prengué força durant tot el segle XVIII i fossilitzà amb l’estructura urbana que encara avui presenta, gràcies al fort desenvolupament que tingué el port durant tot aquest segle. Aleshores es produí un creixement en paral·lel a la mar i aparegueren tot un seguit de carrers:

Al nord del carrer pont, Sant Pere, Senieta, Bitibau i Sant Vicent. O la plaça de la creu.

Al sud del carrer pont, la plaça de Sant Antoni i els carrers Sandunga i Fontanella.

LOTY-08265_P calle luis armiñan

Aquest creixement quedà reflectit en les demandes dels veïns per aconseguir una major autoritat política sobre aquest barri. Durant la dècada de 1830 manté pràcticament el mateix nivell de riquesa que la ciutat.

Aleshores ocorregué un fet molt important per al barri mariner: la divisió de la ciutat de Dénia en dues entitats locals independents. Mitjançant una iniciativa de quaranta veïns del barri de Baix la Mar, que pertanyien al gremi de navegants, presentaren a la Diputació Provincial d’Alacant la possibilitat de segregar-se de la ciutat de Dénia. Les demandes foren escoltades pels membres de la Diputació Provincial que decidiren atorgar la qualitat de poble a aquest barri amb el nom de Poble o Lloc de Diana, l’agost de 1837, reflectint aquest fet la millora de la vida i l’augment de la renda per càpita, en aquest barri tradicionalment més pobre. Aquesta independència es basà en una Llei Municipal de febrer de 1823, que facilitava la creació de pobles en relació a l’augment de població, industria i riquesa a la nació espanyola.

LOTY-08287_P vista des del castell

La ciutat de Dénia, des d’un primer moment s’oposà frontalment a aquesta decisió, passant a boicotejar qualsevol ordre de la Diputació Provincial sobre aquesta independència del barri de Baix la Mar.

Dénia posseïa més de dos mil habitants i tots els serveis, mentre que Diana a penes aplegava a mil habitants i es dedicava de manera exclusiva a la pesca i al comerç marítim agrupant a totes les professions que d’aquestes dues activitats se’n deriven: mariners, patrons, calafats, remendadors, etc.

Però les deficiències eren més que evidents, el nivell d’urbanització era molt dolent, i les epidèmies se succeïen amb problemes de salubritat per les aigües estancades. Aleshores Diana reclamà a Diputació l’ajuda de Dénia, que no actuà de la manera que se li ordenà, per ajudar a Diana, desgastant més si cap la mala relació.

A més a més la delimitació del terme no estava gens clara. El major fracàs de Diana fou el no poder establir els límits del nou terme. Així Dénia apel·lava davant la Diputació Provincial, que la majoria de veïns de Diana, degut a les deficiències del propi lloc, desitjaven tornar a formar part de Dénia.

LOTY-08262_P port i castell

També s’enfrontaren els dos pobles, alhora del repartiment dels fons comuns o simplement pels dies de mercat. Pareix ser que encara que Diputació recolzava les raons de Diana per millorar aquest repartiment de fons comuns, Dénia les ometia impunement.

Diana arriba a crear dos companyies de la Milícia Nacional. Però mai aconseguí armar-les.

De manera continuada, durant els dos anys que durà l’aventura de Diana, els polítics de Dénia aprofitaren qualsevol problema per demanar el reingrés com a raval de la mar. Els enfrontaments amb Dénia continuaren l’any 1838, fins que una Reial Orde de 2 de maig de 1839, disposà el reingrés del Poble Nou de Diana a la Ciutat de Dénia, tornant a ser el barri de la Mar de Dénia.

LOTY-08286_P baix la mar des  del castell

Aquest article va apareixer originalment al llibret de la Falla Baix la Mar 2014.

Fotografies: Fototeca del Ministeri de Cultura.

Bibliografia:

CALVO PUIG, J. (2004). Evolución política de Dénia a lo largo del siglo XIX i el inicio del siglo XX. Universidad de Alicante.

IVARS PÉREZ, J. (1982). La ciutat de Denia. Evolució i permanència del fet urbá. Ed. Confederación Española de Cajas de Ahorros. Alacant.