Unes reflexions al voltant del portal de la Vila del Castell de Dénia.

 Per Jaume Sau Moncho.

Postal de A. Fabert.1906

Postal de A. Fabert.1906

El Castell de Dénia és una font inesgotable d’elements arquitectònics i arqueològics d’interès tant per als professionals com per al gran públic.

La imatge que el visitant té del Castell és fruit d’una llarg procés històric de remodelacions i adaptacions a les necessitats defensives que des del segle XI han canviat la imatge de la fortalesa.

El Portal de la Vila n’és un dels elements arquitectònics més característics. Hui en dia és l’entrada a un monument que rep milers de visitants a l’any, molts d’ells concentrats a l’estiu. És també la primera imatge que el visitant té de la fortalesa abans d’entrar en ella. Una imatge que els fa relacionar d’immediat el Castell amb el món islàmic.

IMG_1651

Aquesta relació o identificació amb el món islàmic ve donada principalment per l’arc de ferradura que dona accés al recinte. Efectivament, ens trobem davant d’un element d’origen islàmic. Però queda molt d’aquesta època andalusí en el que estem veient? La veritat és que no.

El que vegem és fruit d’una més que discutible remodelació a finals dels anys 50; una remodelació que canvià la pell del Castell, en alguns indrets de manera molt dràstica.

Però si comencem pel principi hem de parlar dels orígens de la porta.

Intervencions realitzades pel Museu Arqueòlogic de Dénia en la Torre del Cos de Guardia que flanqueja la porta la van datar cap al segle XII i aquesta és la cronologia més acceptada per a la porta.

Ens trobem davant un doble arc de ferradura amb una volta amb plementeria projectada cap a l’interior del Castell i que està orientat cap a l’oest.

Els seus orígens al segle XII queden més clars si la posem en relació amb altres s portes islàmiques que trobem al Castell com la del Baluard, encastada enmig d’altres elements posteriors (de la que parlarem un altre dia).

El portal és un accés directe que possiblement substituiria una entrada en colze anterior i que estaria situada en el que hui és el Carrer Hospital.

Per tant no estem parlant de l’entrada primigènia al Castell.

El seu nom també ens remet a èpoques posteriors. Davant la dificultat de repoblació i les necessitats defensives en època cristiana Jaume II funda al 1308 la Vila de Dénia dins les muralles de l’albacar. La reduïda població passa a viure dins les muralles del que hui és el Castell. El nom de Portal de la Vila fa referència a que durant la Baixa Edat Mitjana aquest va ser l’accés principal al recinte emmurallat. La segona arcada del portal amb un arc túmid es podria posar en relació amb aquesta època. Però aquest arc apuntat també presenta els seus dubtes.

IMG_1662

Com moltes altres parts del Castell, en el Portal de la Vila és difícil d’esbrinar el que hi ha de restaurat i hi ha de nou.

LOTY-08279_P porta castell

Foto Loty. Fototeca del Ministeri de Cultura.

Si ens fixem en aquesta fotografia de principi de segle no hi veiem cap rastre de l’arc de ferradura; el que si que apreciem és un arc peraltat amb un dovellatge molt fi que ens recorda a altres elements islàmics com la Porta de la Torre del Mig. Si comparem la forma de l’arc que trobem en les fotografies antigues i en les actuals trobem diferències ben significatives.

Tant la forma de l’arc com el dovellatge han canviat substancialment.

IMG_1654

 

La forma peraltada de l’arc s’ha convertit en un mena “d’ou”.

Si trobem indicis de la ferradura si ens fixem en gravats antics:

De desprès de la Guerra de Successió tenim aquest, conservat al Archivo General de Simancas en el que trobem el Portal, el projecte de llenç de mur que el flanqueja i, indicades, les reparacions necessàries desprès de la desfeta a la guerra.

Archivo General de Simancas.

Archivo General de Simancas.

En la pagina web del Institut Frances d’Història de l’Art apareix un gravat del viatger Alexandre de Laborde on també hi ha constància de la ferradura.

Vista del Portal de la Vila. Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, par A. de Laborde.Cap al 1800

Vista del Portal de la Vila. Voyage pittoresque et historique de l’Espagne, par A. de Laborde.Cap al 1800

Com podem observar en les fotografies i gravats, la imatge del Portal ha sofert alguns canvis ben significatius.

Si és cert que la ferradura apareix tant en el plànol per a la remodelació com en el gravat de Laborde.

El canvi més significatiu vindria a l’actuació que va tindre lloc a finals dels 50. L’encarregat va ser qui en aquell moment era l’arquitecte municipal de Dénia; Juan Cortes Linares. El canvi de l’arc és d’aquest moment. A partir d’aquesta actuació trobem un arc en forma d’ou amb un dovellatge prou diferent a l’anterior.[1]

Si l’arcada presenta dubtes, hem de detindre’ns també en altres elements:

En primer lloc el matacà a la part superior del portal: una total invenció que respon a una idealització del món medieval. Les teories de la restauració de Violet-le Duc tenen molt a veure en el que en estos anys es va fer al Castell. Amb la torre del Cos de Guardia flanquejant la porta resulta totalment innecessari un element defensiu com un matacà.

IMG_1657

Pel que fa al segon arc ens trobem amb un element en el que si que tenim constància de la ferradura més clarament.

 Portal de la Vila, interior. C.1957. Del llibre Denia 1881-1980.


Portal de la Vila, interior. C.1957. Del llibre Denia 1881-1980.

El que presenta més dubtes és l’apuntament de l’arc. L’estat de runa en que es trobava la porta abans de mamprendre la restauració és més que evident, i vistes les fotografies anteriors i la imatge actual tenim clar els canvis que ha sofert  el portal són prou significatius.

Un altra de les incongruències és la tercera arcada i la projecció de la volta on arriba. Estes si, totalment inventades en la restauració.

IMG_1664

IMG_1667

No pretenem ací jutjar a qui en estos anys va intervenir al Castell. Ho feren amb la millor intenció del món i les teories de la restauració que hui en dia estan de moda no ho estaven en aquell moment. Tampoc hem d’estar segurs si les maneres que tenim de restaurar o adaptar als nous temps ara són les adequades. Actuar en un edifici històric és sempre polèmic i integrar obres noves dins de monuments patrimonials esdevé una tasca quasi impossible. Qui ens diu que d’ací uns anys no renegarem de les ultimes obres d’adequació que s’han fet en el Castell i que el temps no les posarà tan en entredit com ara posem el que es va fer en els 60 o 70…?

Però d’això en parlarem en altre moment….

Bibliografia:

AZUAR RUIZ, R. (1989). Dénia Islàmica. Arqueología y Poblamiento. Alacant.

CHABÁS LLORENS, R. (1972). Historia de la Ciudad de Denia. Vol. I i II (Tercera edición, facsímil de la segunda edición, prologada y anotada por F. Figueras Pacheco). Alacant.

GISBERT SANTONJA, J.A. 1993: “Daniya y la Vila de Dénia. En torno al urbanismo de una ciudad medieval”. Urbanismo Medieval del País Valenciano. Edición de R. Azuar, S. Gutierrez y F. Valdés. Madrid

IVARS CERVERA, J. (1995). Els Nom de Lloc i de Persona de Dénia. Dénia.

IVARS PÉREZ, J. (1982). La ciutat de Denia. Evolució i permanencia del fet urbá. Ed. Confederación Española de Cajas de Ahorros. Alacant.

[1] Josep Gisbert, arqueòleg municipal, en les visites realitzades el passat estiu a Dénia, apuntava a l’arquitectura revivalista dels anys 30 d’Alcoi com a possible referència més clara de la nova imatge de la porta. El Neomudéjar i l’arquitectura funerària d’Alcoi, més en concret.