El segle XVIII a Jesús Pobre

Per Josep Fornés Mut.

Jesús Pobre l'any 1854 on es veu la torre dels Esteve

Jesús Pobre l’any 1854 on es veu la torre dels Esteve

Per parlar del segle XVIII a Jesús Pobre, i a tota la Marina Alta, tenim una obra essencial com és La Marina Alta segons l’informe de Fabian i Fuero de Joan Ivars. Aquesta obra va ser redactada en el 1791 per ordre de l’arquebisbe de València en l’època Francisco Fabian i Fuero. En aquesta obra trobem totes les propietats eclesiàstiques i seglars que existien en la Marina Alta. Tractant-se de l’església, l’informe és exhaustiu i en ell es detallen les diferents propietats. Encara que no esta fet amb la intenció de cobrar impostos sinó per un suggeriment del Compte de Floridablanca, no es podria descartar que s’utilitzés també amb aquesta finalitat. Per tant podem pensar que és un document ben elaborat.

El que trobem en el document són les propietats en els territoris de cada parròquia de diferents persones i els bens eclesiàstics. Primer es diu el que hi ha en els pobles i després fa una llista amb el que hi ha a les afores en les diferents partides. En el cas de Jesús Pobre la major part del seu terme entra com a terme de Xàbia, l’altra part del terme es troba en el de Dénia. Em d’entendre terme com a terme parroquial.

Pel que fa a Jesús Pobre, l’informe Fabian i Fuero ens diu el següent:

Ens anomena els edificis religiosos amb els que conta, com l’hospici de religiosos observants de Sant Francesc amb invocació a Jesús Pobre. Amb això ens senyala la presencia de l’església construïda entre 1642 i 1668 i la del convent, construït a l’any 1789, dos anys abans de que es fera l’informe.

Convent2

Pel que fa a les propietats de seglars, trobem una gran quantitat de cases repartides per les diferents partides de Jesús Pobre, el que ens indica que encara no disposaríem d’un nucli urbà com a tal.

En la partida de la Vall i de Jesús Pobre hi havia el següent:

  1. La casa de labranza de Carlos Cholbi, habitada.
  2. La casa de labranza de Vicent Fornés, habitada.
  3. Las cuatro cases unides con labranza, vulgo la Alqueria Colomer del Marques de Colomer, habitada.
  4. La casa de labranza de Monica Cholbi, habitada.
  5. La casa de labranza de Antonio Torres, habitada.
  6. La casa de labranza de Joseph Pedrós, habitada.
  7. La casa con labranza de Joseph Bolufer, habitada.
  8. La casa de labranza de Antonio Fornés, habitada.
  9. La casa de labranza de Sebastià Simó, habitada.
  10. La casa con labranza, vulgo de Julians de los herederos del Dr. N. Bolufer, no se habita.

Després també tenim les referències de les Benitzaines i Barranquera on apareixen també altres propietats, com les següents:

  1. La casa y molino vulgo de Signes Sinyer de Miguel Calafat, habitada.
  2. La casa y molino de Antoni Vicente Torres, no se habita.
  3. La casa y molino de Dr. Pedro Casavó, no se habita.
  4. La casa y Molino de Bartolome Rodriguez, no se habita.
  5. La casa y molino de Sebastià Bisquert, no se habita.
  6. La casa con labranza de Joseph Ivars, habitada.
  7. Las dos cases unides con labranza de Don Salvador Bas, habitada.
Casa fortificada de la Benitzaina

Casa fortificada de la Benitzaina

 

Ermita Benitzaina

Ermita Benitzaina

A Dénia apareix també una part del nostre terme i fa una referència a les propietats de les Alqueries de Bisserots i de Ferrando, (anomenada d’en Valls). Aquestes les inclou dins de la partida de Beniadlà i de Pinella. Les propietats que anomena són les següents.

  1. La casa alqueria con corral de ganado vulgo d’en Valls, de don Tomàs Vives, habitada.
  2. La casa vulgo de Bisserot, de los herederos de Juan Costa, habitada.
  3. La segunda casa vulgo de Bisserot, de los mismos herederos de Juan Costa, habitada.
  4. La casa para el ganado y aperos de labranza de los herederos de Juan Costa, no se habita.
Casa del segle XVIII

Casa del segle XVIII

En aquesta informació es pot vorer el procés de divisió de l’Alqueria de Bisserots per herència fins crear els 5 habitatges de l’actualitat.

Alqueria Bisserots

Alqueria Bisserots

Finalment la informació més important sobre el nucli de població de Jesús Pobre ens la dóna el següent:

Despoblados de Soberana y Benissadeví:

Contestan los naturales de Xàbia en que hubo en el termino de esta feligresia dos lugarcillos llamados vulgarment Soberana y Benissadeví, se hallan del todo despoblados y quedan ruinas de sus cementerios y carceles.

Açò dóna a entendre que Benissadeví quedava deshabitada i tan sols quedaven les seves ruïnes. Com es pot observar per la quantitat de cases en el terme de Jesús Pobre, la població no es trobaria concentrada sinó dispersa, deixant el nucli de Benissadeví deshabitat. L’informe es clar en aquest aspecte i deixa clar que Benissadeví era un despoblat ja en el segle XVIII. Tenint en compte açò podem vorer que del que actualment és Jesús Pobre en el segle XVIII només existirien el convent Francisca i l’església. A més també tindríem el següent:

“Jesús Pobre. Junto a Jesús Pobre, cuyo hospicio esta situado en el antiguo termino de Benissadeví […] Escolano llama a dicho territorio Benicadim […] Hoi se conserva la Antigua torrecilla de los Esteves que fueron señores de dicho territorio.”

Torre dels Esteve

Torre dels Esteve

Aquesta descripció la fa Gregori Maians en el dia 18 de setembre de 1760 quan troba una inscripció romana en el nostre poble. Podem vorer que a banda de l’església hi hauria una construcció en forma de torre que estaria adjunta a una casa. En aquesta època el convent encara no estaria construït. Finalment es pot dir, per les descripcions exposades, que el nucli de Jesús Pobre quedaria de la següent manera: església, convent i l’hort del convent enfront dels dos. On està l’actual casa del senyoret la torreta dels Esteve anomenada per Maians i la casa annexa. El demés serien cases disperses en el camp i les ruïnes de Benissadeví molt a prop de tot açò.

Pou de Simó

Pou de Simó

BIBLIOGRAFIA:

Ivars Cervera, Joan (2007). La Marina Alta segons l’informe Fabian y Fuero (1791). Ajuntament de Dénia – Institut d’Estudis Comarcals.

Corell, Josep (1992) Inscripción inèdita de Jesús Pobre (Dénia, Alacant) en un manuscrito de G. Maians. Revista Arse, boletin anual del centro arqueologico saguntino. Pàgines 19-24.