🟩 Versió en valencià
L’ARQUITECTURA DE LA PANSA: EL RIURAU DE BENIATLÀ – PINELLA
Aprofitant la celebració del I Congrés Nacional sobre els Riuraus a Benissa, és un bon moment per recuperar part del nostre patrimoni agrícola i cultural vinculat a un dels principals motors econòmics de la Marina Alta als segles XIX i principis del XX: la pansa.
Aquest producte, obtingut a partir de l’escaldada del raïm moscatell, és una tradició documentada des del segle XV i encara viva en llocs com Jesús Pobre o Llíber. L’escaldada no només és un procés singular, sinó també un tret identitari mediterrani. Tot i que es practica també a Grècia o Turquia, el mètode valencià conserva un caràcter propi i únic.
El riurau: arquitectura d’un ofici
La pansa va donar forma a una arquitectura pròpia: el riurau. Una estructura funcional, de galeries d’arcs, pensada per protegir els canyissos del raïm en dies de pluja o rosada. Tot i que la Marina Alta n’és el bressol, trobem riuraus també a la Safor i a la Vall d’Albaida.
A Dénia encara se’n conserven alguns exemples destacats, com l’estufa de Les Tres Torres (actualment malmesa), el gran riurau de Jesús Pobre, avui reconvertit en espai cultural, o el que hui volem posar en valor: el riurau de la partida Pinella, pròxim a l’hospital comarcal.
El riurau de Pinella: un cas únic
Adossat a una casa senyorial del segle XIX, aquest riurau presenta unes característiques arquitectòniques excepcionals. Tot i trobar-se en estat ruïnós, destaca per les seues columnes de pedra calcària d’una sola peça, amb base octogonal i capitells de fusta que sostenen l’estructura del sostre. No s’ha documentat cap altre riurau amb aquestes mateixes particularitats a tota la comarca.
Tot i estar orientat al nord, disposava d’una era ampla per al procés d’assecat al sol. Segons Jaume Salort, tècnic del Museu Etnològic, el conjunt es remunta a principis del segle XIX, i el riurau seria una ampliació de finals de segle, coincidint amb l’expansió del cultiu de la pansa.
Una crida a la conservació
Actualment el riurau està inclòs en el Catàleg de Béns i Espais Protegits de Dénia, però el seu estat és preocupant. Igual que es va fer amb els riuraus de Jesús Pobre o de l’Arnauda a Xàbia, caldria impulsar la seua restauració. No només per conservar un bé patrimonial, sinó per donar vida a un turisme cultural que vaja més enllà del sol i platja: una ruta de la pansa per la Marina Alta.
Per tancar, recomanem aquest vídeo produït per la Fundació Cirne, amb narració de Pepa Guardiola, que mostra tot el procés tradicional d’elaboració de la pansa: vimeo.com/15421061
🟨 Versión en español
LA ARQUITECTURA DE LA PASA: EL RIURAU DE BENIATLÀ – PINELLA
Con motivo del I Congreso Nacional sobre Riuraus celebrado en Benissa, recuperamos hoy parte de la historia agrícola y arquitectónica que marcó el desarrollo de Dénia y la Marina Alta en los siglos XIX y principios del XX: la producción de pasas.
El proceso tradicional de escaldado del moscatel, documentado desde el siglo XV, aún sobrevive en algunos pueblos como Jesús Pobre o Llíber. Esta técnica es una seña de identidad del Mediterráneo occidental, aunque también se produce pasa en regiones como Turquía, Grecia o Málaga con otros métodos y variedades.
El riurau: símbolo de un paisaje
La expansión del comercio de la pasa dio lugar a la aparición d’una arquitectura rural propia: el riurau, estructura con arcadas destinada a proteger el secado del fruto. Aunque se asocia sobre todo a la Marina Alta, también hay ejemplos en la Safor y la Vall d’Albaida.
Dénia conserva varios vestigios, como la estufa de Les Tres Torres (en mal estado), el Gran Riurau de Jesús Pobre, restaurado y hoy espacio sociocultural, o el riurau de la partida Pinella, que queremos destacar en este artículo.
El riurau de Pinella: una joya en ruinas
Adosado a una casa señorial del siglo XIX, el riurau de Pinella se encuentra muy deteriorado, pero conserva elementos únicos: columnas monolíticas de piedra caliza, con basas octogonales y capiteles de madera, que sostienen el tejado. Según Jaume Salort (Museo Etnológico de Dénia), el conjunto se construyó a inicios del siglo XIX, y el riurau se añadió hacia finales de siglo, cuando la pasa era un cultivo en auge exportado por el puerto de Dénia.
Aunque está orientado al norte, disponía de una era amplia para extender los cañizos al sol, maximizando el secado.
Urge protegerlo
Este riurau figura en el Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos de Dénia, pero su deterioro lo pone en peligro. Como se ha hecho con otros riuraus restaurados en la comarca, urge una intervención que permita recuperar y dar uso a este patrimonio tan valenciano.
Una ruta cultural de la pasa podría ser una alternativa turística sostenible y auténtica, que ponga en valor la arquitectura rural de nuestras comarcas.
Para finalizar, te recomendamos ver este vídeo de la Fundación Cirne narrado por Pepa Guardiola, donde se explica todo el proceso tradicional: vimeo.com/15421061