L’arquitectura de la pansa.El Riurau de Beniadla Pinella

Per Carlos V. Fuster Montagud.

L’arquitectura de la pansa a Dénia.

Ja que aquesta setmana es celebra a la propera Benissa el 1er Congrés Nacional sobre Riuraus (http://web.ua.es/va/seus/lamarina/documentos/cursos-i-jornades/2011-2012/el-paisatge-dels-riuraus-programa.pdf) volem aprofitar per tal de recordar una de les principals fonts de riquesa que va tindre Denia i la resta del Marquesat (1) als segles XIX i gran part del XX: la pansa. (http://arqueologiaindustrial.files.wordpress.com/2010/06/pasa.pdf)

Un procés autòcton, l’escaldada de la pansa(2) , testimoniat des del segle XV (3) i que encara perviu a alguns indrets de la comarca, com a La Seranda a Gata de Gorgos o al riurau d’Ovidio, a Llíber. Les autoritats locals ara estan promovent fer Bé Cultural Immaterial (http://www.denia.com/lescalda-de-la-pansa-de-jesus-pobre-camino-de-ser-bien-cultural-inmaterial/) aquest procés tradicional i peculiar d’assecament del raïm per tal de convertir-lo en panses. Un fruit assecat (http://ivarsperez.blogspot.com.es/2011/02/pansa-figues-seques-i-riuraus.html) que podem dir que es tracta d’un tret identitari de la conca del Mediterrània, amb llocs como Màlaga, Turquia i Grècia on es desenvolupa encara que amb canvis del procés i de les varietats utilitzades.

Els anys daurats de la pansa finalitzarien a la dècada de 1910. La plaga de la fil•loxera i la caiguda de preus provocada per diversos factors on la competència de la pansa de Corinto fou clau, va provocar l’afonament del mercat de la pansa valenciana (“valencia raisins”). Una fallida que faria que milers de camperols i jornalers tingueren que fer les maletes i agafar el dur camí de l’exili, com molt bé han documentat tan Teresa Moll en el cas de Nova York (4) com Àngela Menages i J.Lluís Monjo en el cas d’Argèlia (5).

Aquest fruit daurat que ompliria les butxaques d’intermediaris i productors té la seua plasmació arquitectònica amb una estructura singular, particularment valenciana i desenvolupada bàsicament a les anomenades comarques centrals valencianes: el riurau. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Riurau)

Doncs cal matissar que, encara la Marina Alta és el territori per excel•lència de desenvolupament del riurau, La Safor  (http://riuraus.blogspot.com.es/search?updated-min=2008-01-01T00:00:00-08:00&updated-max=2009-01-01T00:00:00-08:00&max-results=9) o la vessant oriental de la Vall d’Albaida (http://www.historica.cat/?p=2187) van ser terres monopolitzades pels ceps de moscatell i aquestes singulars estructures agrícoles caracteritzades per la seua galeria d’arcs.

Tornant als camps de Dénia, encara queden mostres molts singulars de l’arquitectura de la pansa. D’una banda hi tenim l’estufa de la finca Les Tres Torres (6), on fa poc més d’un any han sigut espoliades les seues calderes, de grans dimensions i aquestes altures ja foses i reconvertides en ferralla. Per altra part, el imponent Gran Riurau de Jesus Pobre  (http://www.flickr.com/photos/10455557@N04/4657134307/in/pool-902361@N20/) , restaurat fa un parell d’anys i reconvertir en centre dels actes socials més rellevants a aquesta pedania, amb la festa de l’escaldà a finals d’agost (https://www.facebook.com/ajuntamentdenia/map?activecategory=Fotos&session_id=1334179165#!/media/set/?set=a.422360301134039.87607.144305915606147&type=1) on participa gran part de la població.

I la tercera mostra d’arquitectura de la pansa de la que volem parlar, és tracta d’un riurau singular, el situat a la partida Pinella, pels voltants del nou hospital comarcal. Aquest riurau, adossat a una casa de notables dimensions, es troba a dia de hui en estat ruïnós. Una tanca impedeix l’accés a la mateixa, però el riurau es pot apreciar perfectament en tota la seua magnificència sense problemes.

Seguint les indicacions de Jaume Salort, tècnic del Museu Etnològic, pareix ser que aquest immoble es dataria en els inicis del segle XIX, encara que el riurau seria un afegit de finals del segle XIX, quan es produiria el canvi en el conreu de les terres dels voltants cap a la rentable pansa que era exportada pel moll de la pansa de Dénia (7).

Encara que orientat al nord, aquest riurau, inclòs al Catàleg de Bens i Espais Protegits de Dénia (8) , hi tenia a la part frontal un amplia era que permetia la disposició de un gran nombre de canyissos on assecar la pansa al sol.

Però l’element més destacable d’aquest riurau i que podem apreciar a les fotografies, no és altre que les seues característiques columnes, mitja dotzena d’aquests elements de pedra calcària, més dos pilars als laterals. Les columnes, amb el fust cilíndric d’una sola peça, s’assenten sobre una basa de secció octogonal, i en la part de dalt tenen uns capitells de fusta que sostenen tot l’entramat del sostre del riurau. Unes columnes que fan d’aquesta mostra d’arquitectura de la pansa, un element únic a tota la comarca, doncs no hem trobat cap riurau amb columnes d’aquestes peculiars característiques.

L’estat ruïnós de l’immoble és un gran handicap pel seu futur. Esperem que, igual que es va fer am el riurau de Jesús Pobre o el riurau d’Arnauda de Xàbia, les autoritats locals lluiten per conservar i defensar aquest patrimoni tan intrínsicament valencià. La seua conservació és el primer pas per posar en valor aquesta arquitectura de la pansa que pot servir com a focus d’atracció turística pels visitants que van més enllà del clàssic sol i platja. Una ruta de la pansa (http://www.lasprovincias.es/v/20121012/ocio/gps/arquitectura-pasa-20121012.html) que a les comarques centrals encara té molts vestigis que cal aprofitar per tal de dinamitzar el nostre patrimoni.

Per finalitzar, vos deixe un excel•lent vídeo fet per la Fundació Cirne de Xàbia, amb la narració de l’escriptora Pepa Guardiola, on podeu vore tot el procés d’elaboració de la pansa escaldada, una tradició que esperem es puga mantindre durant moltes generacions més: http://vimeo.com/15421061

(1)COSTA MAS.J.: “Producción y comercio de las pasas de Dénia”, en “Primer Congreso de Historia del País Valenciano. Vol. IV. València, Universitat de València, 1974, pp.11-21.

(2)CABRERA GONZÁLEZ, Mª R.: “El conreu de la vinya i l’elaboració de la pansa a la Comarca de la Marina: Estudi etnogràfic”. Alacant, Institut de Cultura “Juan Gil-Albert”, 1992.

(3)MUNZER, J.: “Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franconiam et Alemaniam”, en García Mercadal, Viajes de extranjeros por España y Portugal, Ed.Aguilar, Madrid, 1962, pp.327-417.

(4)MORELL MOLL, T.: “Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920)”, Edicions 96, 2012.

(5)MENAGES, A.R.: “Els valencians d’Algèria (1830-1962): memòria I patrimoni d’una comunitat emigrada”, Picanya, Edicions del Bullent, 2007.

(6)BONILLA MUSOLES, F.J.: “Arquitectura suburbana en el Marquesat de Denia. Una lectura de sus villas en clave edificatoria”, 2007.

(7)FERRER MARSAL, J.: “El puerto de Dénia: una ilusión de progreso”, Valencia, 1994.

(8) GISBERT SANTONJA, J.A. (coord.). :  Catàleg del Patrimoni Immoble de la Ciutat i Terme Municipal de Dénia. Catàleg de Béns i Espais Protegits. Dénia, 2003-2004.